Aquest agost d’ara fa 156 anys, el Pare Coll reuní un grupet de set noies en una petita casa del Call Nou de Vic, disposades a seguir el Senyor en la vida religiosa. Moltes foren les dificultats inicials però no va defugir de la seva idea fundacional per ensenyar la veritable doctrina als infants i joves. Els sentiments que tenia en aquells moments els trobem reflectits en aquestes paraules.
“I quins fruits més bonics i agradables a Jesús i a Maria podem esperar que donarà aquest mateix arbre, o sigui, aquesta tercera orde del meu Pare santDomènec d’ara endavant, amb la gràcia del Senyor! Quin fonament tenen, pensarà algú, aquestes esperances? En les branques i flors avorrides en el seu naixement, menyspreades i perseguides dins dels mateixos que havien de cobrir-les per a defensar-les del fred, acollir-les perquè no fossin trepitjades per les bèsties, i alimentar-les perquè no morissin de fam. Però aquest arbre, regat amb la suor del seu admirable plantador, el meu pare sant Domènec, ha fet que fossin unes flors fresques i belles, i que donessin les més certes esperances de produir, en el moment oportú, fruits més abundants i copiosos”
Aquestes paraules del nostre fundador, ens esperonen i ens fan adonar de la fe que ell va posar en la seva Obra.
Avui 156 anys després, l’arbre ha crescut i les seves flors i fruits s’han expandit per tot el mon, gràcies a la intersecció d’ell mateix, de sant Domènec i de la nostra mare Maria, que amb el seu SI total a la seva vocació ha servit de guia de totes nosaltres.
Maria és la primera cristiana. L’hem d’admirar per les meravelles que el Senyor ha fet en ella, i l’hem d’imitar per la seva resposta humil i plena de fe. Maria és la humil serventa que canta amb goig les meravelles que el Senyor li ha fet, tota disponible a l’acció de l’Esperit Sant.
