Com en anys anteriors, les dominiques de l’Anunciata a Catalunya han celebrat la Festa de les germanes Màrtirs. Aquest 2018 a Vic, Casa Mare.
El dia 4 de novembre, al voltant de la festa 6 de novembre, de les nostres Germanes màrtirs, HH. Ramona Fossas, Adelfa Soro, Teresa Prats, Ramona Perramón, Otilia Alonso, Reginalda Picas y Rosa Jutglar, ens reunírem a Vic per celebrar aquesta efemèride. Són un goig les trobades a nivell provincial ja que hi ha germanes de totes les comunitats i les salutacions alegres i festives, per l’encontre, evidencien la fraternitat.
Només d’arribar, la priora de la comunitat Gna. M. Àngels Fíguls ens pregunta si hem passat pel menjador on hi ha coca, cafè i llet calenta. Tot un detall d’acollida a la Casa Mare.
A les 11 en punt, després de la salutació de la Priora provincial, Gna. M. Rosa Masramon, el P. Josep Rovira, claretià, va començar la ponència. Tenint en compte la festa que celebràvem de les nostres màrtirs, comentà que a ells els varen martiritzar 271 claretians i que el més jove tenia 15 anys.
Començà dient: Els màrtirs ens donen un testimoni de fidelitat. Gran part de la xerrada va anar en torn a la fidelitat. Faré una breu descripció d’alguns pensaments de l’exposició que ens ajudaran a reflexionar:
– La falta de fidelitat és molt greu.
– Ser fidel als propis compromisos no és fàcil. Amb la globalització s’ha fet un problema de tot arreu.
– Abans, a la vida religiosa quan a un germà el destinaven a Amèrica era per sempre. Ara, primer cal dialogar… i amb un termini…
– A les famílies, es casen o no, i si no va bé, se separen.
– La falta de paciència s’ha convertit en un problema humà. Es cansen, o ens cansem fàcilment. Cal canviar.
– Mentalitat consumista…
– Els programes de televisió empenyen a consumir.
– Lleis del mercat: les coses no poden durar, llavors la gent no compra tant i fomenta l’atur.
– El fet de canviar és vist com una mena de valor.
– Estem en una societat en què s’afirma i es nega tot.
– També passa a nivell ètic i religiós. No hi ha conviccions clares, hi ha indecisió.
– No podem imaginar el futur. Com seran els religiosos d’aquí a quaranta anys? No ho sabem.
– Procés de secularització. En tot va sortint una mentalitat més secularitzada. Fa difícil el compromís.
– A les últimes dues generacions s’ha trencat la transmissió de la fe. Les iaies d’ara ja no transmeten res.
– …
– Vàrem triar la vida religiosa buscant la felicitat en lloc de triar una família. Avui n’hi ha que no es decideixen perquè no volen perdre la llibertat. És un error. La meta de la nostra vida és ser feliços.
– Triar vol dir: això si, això no.
– Podem dir que el nostre compromís serà per sempre? No. Podem canviar. La garantia del futur és el present. Com el vivim?
– Fidelitat vol dir en el present viure els valors de fons.
– L’Església va canviar per fidelitat, no per ganes de canviar. Els valors de fons s’han de viure.
– Compromís vol dir fer-nos responsables els uns dels altres. Em comprometo a ser fidel, però ajudeu-me.
– Tomàs, Senyor meu i Déu meu.
– Pau, Senyor que haig de fer? Ves a la comunitat i t’ho diran.
– Sempre la generositat i la humilitat.
…
Després d’un descans vàrem tenir l’Eucaristia, molt ben preparada i solemne. A l’ofertori es varen presentar set llànties enceses que es col·locaren al peu de l’espai on hi havia el mural i les relíquies de les Màrtirs. Es va acabar la celebració cantant l’himne: «Entonemos hoy un canto…» de la Gna. Rosa Font.
El dinar de germanor, com sempre a la Casa mare, amb tot detall i solemnitat. Moments de compartir amb persones amigues, que potser fa temps que no s’han vist, preguntar per les absents, si estan malaltes,… Tenir notícies d’altres comunitats.
En acabar el dinar va quedar un espai lliure en el que moltes aprofitàrem per visitar la comunitat de la infermeria i compartir amb altres germanes.
A la tarda, tal com s’havia previst, es projectà la pel·lícula: “Un Dios prohibido”. La pel·lícula descriu el martiri de 51 membres de la Comunitat Claretiana de Barbastro (Huesca). Es ressalta l’aspecte humà i religiós de les persones que varen participar en aquest fet històric i remarca la dimensió universal del triomf de l’amor sobre la mort. És, sobretot, una pel•lícula d’amor i de perdó. En acabar la projecció es va continuar amb un diàleg sobre:
1. Quins sentiments has tingut durant la projecció?
2. Quina és la força que els manté units fins el final i què en penses?
3. Per què son capaços de perdonar l’enemic?
4. Han estat llavor de nova vida? Per què?
Com que es va fer molt tard no es va poder allargar massa el diàleg. Varen ser dues hores i mitja, aproximadament, visualitzant circumstàncies molt dures que tots els implicats varen suportar amb una gran dignitat humana i cristiana.
Després d’unes paraules de comiat de la Priora provincial, com sempre, passàrem al menjador a berenar una mica i retorn a les comunitats.
Gna. Teresa Soldevila
