Amb motiu de la jornada del DOMUND la Redacció del Full Dominical de Vic ha demanat una entrevista a la Gna. Tram que publiquem també a la nostra web:
«No tinc cap dubte que la missió de l’Església és universal»
Gna. Tram Huynh Thi Hoang, dominica de l’Anunciata del Pare Coll
La germana Tram Huynh Thi Hoang, nascuda en 1983, és vietnamita, però va viure tretze anys a Filipines, els últims anys a la casa noviciat de Calamba. Allà va estudiar psicologia i convivia amb les germanes de la comunitat. A més, ajudava la parròquia en la catequesi i acompanyava el cor. La comunitat també donava beques a vint-i-cinc nens i ella era l’encarregada.
Des de quan viu a Vic?
Vaig arribar a Vic el novembre de 2019 per estudiar Música i Litúrgia com a formació i també per aprofundir en el carisma de la Congregació de les Dominiques de l’Anunciata, ja que Vic és la nostra Casa Mare.
Com va ser el seu acolliment aquí i a què li ha costat més d’acostumar-se?
La veritat és que la comunitat em va acollir molt bé. Tot i que vinc d’un país de costums i cultures molt diferents: llengua, gastronomia, tradicions, sempre m’han respectat; mai no m’he sentit forastera. També les poques persones amb les quals he pogut atendre (a causa de la pandèmia) han estat molt amables.
Vostè va néixer a Vietnam i ha viscut molts anys a Filipines. Creu que aquí es viu de manera diferent la fe i el missatge de Jesucrist?
Al Vietnam el missatge de Jesús i la Fe són els mateixos, encara que la manera de transmetre’ls és diferent. A Vietnam tenim catequesi a les parròquies, i és com una escola, que comença amb nens de tres anys i continua fins als 18 anys o més. Per rebre la primera comunió i la confirmació, els nens assisteixen a la catequesi tres vegades a la setmana. A Filipines, la catequesi és un curs que s’imparteix a les escoles públiques (només a primària) i a les escoles religioses tota l’escolarització fins a la universitat. Aquí a les parròquies no sé molt com funciona, perquè vaig arribar en temps de pandèmia, i també per la llengua, encara no he pogut comprometre’m amb la catequesi. Això és el que he vist en la formació de la Fe. La manera de celebrar també és molt diferent, per exemple a la meva parròquia de Vietnam tenim tres cors, i a les festes majors hi ha balls i oracions especials, ofrenes, etc. A les celebracions hi assisteixen molts nens i joves. I això malgrat que al Vietnam l’Església no té plena llibertat, hi ha zones on cal demanar permís al govern per celebrar una missa, o per establir una comunitat religiosa. Les religioses no podem obrir les escoles, només llars d’infants. Tot està molt vigilat pel govern. Però el missatge de Crist crec que, d’una manera o altra, és el mateix: com vivim, com ens ajudem els uns als altres, sense pensar si qui hem d’ajudar és catòlic o no, perquè l’amor de Déu arriba a tothom sense condicions.
Segons les Obres Missionals Pontifícies (OMP) hi ha 1.109 territoris de missió al món. Creu que de vegades ens costa entendre que l’Església és universal?
No tinc cap dubte que la missió de l’Església és universal. Crec que les obres de missió no són només aquells territoris indicats per la OMP, perquè cadascun de nosaltres és una font de missió. Aquests 1.109 territoris de missió no són el nombre de missions, sinó els territoris on comença la missió. Però el que, per exemple, les germanes viuen amb aquests vint-i-cinc nens becats és també un lloc de missió, les cases que ajudem a construir per a les famílies pobres en una altra part de Filipines és també un altre lloc de missió, cada ajuda que cada un de nosaltres fa aquí és també part de la missió. Vaig conèixer una senyora al Vietnam que va ajudar silenciosament a la formació i el benestar dels joves, fins i tot acollint-ne alguns a casa seva perquè poguessin estudiar… Era un acte d’amor, una missió que porta l’amor de Jesús. L’Església universal no és tan sols l’Església present en les zones remotes del món, perquè nosaltres mateixos som l’Església: tot acte d’amor que podem realitzar és fer present en el món l’amor de Jesús. És la missió de Jesús qui actua en l’Església.
El lema de la Jornada del Domund d’aquest any és «Explica el que has vist i sentit». Què «explica» vostè?
Us puc explicar moltes experiències: el que he viscut quan estava amb els nens en la catequesi, els ulls oberts dels nens becats i de les seves famílies quan els donava formació, tot i que de vegades em descoratjava perquè al principi no entenia la llengua filipina… però amb els seus somriures, amb el seu amor m’omplien tot el cor i em sostenien. Amor és tot el que podem donar, i amor és el que hem de rebre tota la vida. Per això l’única manera com podem viure és ajudant el món a conèixer que “Déu és amor”.
