Cada any, des de la publicació de la Carta encíclica Laudato si (LS, 24 maig 2015), el primer dia de setembre la família cristiana d’arreu del món està cridada a celebrar la Jornada mundial de pregària per la cura de la creació, amb la qual comença el Temps de la Creació, que finalitza el 4 d’octubre, en memòria de sant Francesc d’Assís. Durant aquest període, els cristians renoven a tot el món la seva fe en Déu creador i s’uneixen de manera especial en l’oració i la tasca a favor de la defensa de la casa comuna. Cf “Missatge del papa Francesc 2020″
El lema d’enguany: “Jubileu per la Terra“, ens convida a renunciar al consum excessiu i als sistemes econòmics basats en el creixement econòmic constant a costa de la Terra i dels pobres. El Jubileu és un temps de descans per a la terra de la constant explotació, per restaurar els ecosistemes i les persones. Xarxa de Parròquies EcoSolidàries
Sant Francesc Coll “transmissor de la fe, sembrador d’esperança, predicador de pau i de reconciliació” ens inspira amb el seu fer, pensar i actuar sobre com tenir cura de la nostra casa comuna.
- El Pare Coll deia: la creació sencera convida a cantar lloances a Déu amb gran humilitat i reverència. El Senyor és immens i podem dialogar amb Ell com un pare que ens estima. Hem de posar tota la confiança en Déu Pare, Ell no es cansa mai d’acollir, d’animar i d’acompanyar.
- Déu és sempre present en la teva vida -escrivia el P. Coll- no existeix cap lloc on Ell no hi sigui. Així com les aus del cel, sigui on sigui l’indret on volin, es troben immergides dintre de l’aire, de la mateixa manera nosaltres, allà on anem o ens trobem, de nit o de dia, de camí o a casa, ens trobarem immersos en l’oceà infinit de la bondat divina.
- Deia també el Pare Coll: Déu és Pare bondadós i compassiu; està atent i ens escolta; reparteix el bé a mans plenes, il·lumina el camí que porta a la vida, comparteix el seu amor amb nosaltres a fi que l’estimem per damunt de tot; Ell mateix ens encoratja a cercar-lo i a demanar-li ajuda.
Un dels criteris centrals proposats per Francesc en l’encíclica Laudato si és no separar artificialment la problemàtica ambiental de la problemàtica social, i especialment de la cura cap als més vulnerables. “No pot ser real un sentiment d’íntima unió amb els altres éssers de la natura si al mateix temps en el cor no hi ha tendresa, compassió i preocupació pels éssers humans. (···) Tot està connectat. Per això es requereix una preocupació per l’ambient unida a l’amor sincer envers els éssers humans i a un constant compromís davant els problemes de la societat” (LS 91).
Era tan gran l’amor que el Pare Coll tenia per les persones, especialment pels nens i les nenes desprotegits perquè poguessin arribar al coneixement de la fe que, en fundà la Congregació de les Germanes Dominiques, el seu desig era que tant bon punt fossin considerades idònies per a l’ensenyament, les Germanes, sortissin com estrelles brillants, a imitació del seu Pare Sant Domènec, per il·luminar tothom amb la veritable doctrina, per les poblacions grans i petites. Tenia molt clar, el Pare Coll, que bo i exercint un deure tan sagrat, n’esdevé un benefici imponderable, tant per a la infància com per a la joventut, per als pares i àdhuc per a la societat sencera.
“La caritat, la caritat, la caritat” era l’expressió constant del Pare Coll, que somniava unes comunitats on l’amor i la caritat fossin el millor testimoni de la presencia entre el poble d’un Déu amic de la vida.
