El dia 6 d’Octubre. Un dia molt especial per les Germanes Dominiques de l’Anunciata, Província Sant Ramon de Penyafort: Inauguració i benedicció del nou pavelló de la Casa d’Espiritualitat i Colònies de la Casa Pare Coll de Gombrèn i lliurament de la programació provincial pel curs 2018 2019.
EL SEU CRIT NO HA PERDUT EL SEU RESSÓ
Els ressons de la paraula del Pare Coll que ara us vull contar són els següents:
–La creació d’una nova casa connectada a la casa on el Pare Coll nasqué, on pouar l’amor de Déu i la seva empenta vocacional, esdevenint en el futur una crida que vetllaria per l’educació d’infants i joves.
–La Programació provincial, Far que ha d’il·luminar els camins d’evangelització del món d’avui, segons el carisma del Pare Coll.
El dia 6 d’octubre, “ben d’hora, ben d’hora”, anàrem arribant de tota la Província un bon nombre de germanes a Gombrèn per assistir a l’Eucaristia i Benedicció de la nova construcció adjunta a la casa de colònies i espiritualitat «Pare Coll de Gombrèn».
El dia era resplendent i l’aspecte de les germanes alegre i festiu, albirava una jornada curulla de bona fraternitat, que es descobria en les efusives salutacions.
L’Eucaristia, presidida per el nostre germà Xabier Gómez OP, tal com correspon per l’ocasió, solemne. Fou ben participada per totes les assistents. En l’homilia se’ns recordà que havíem retornat al bressol on va néixer la vida cristiana del nostre estimat Pare Coll. Som a Gombrèn, ens digué, per tornar a trobar aquell «Amor primer» i que el testimoni del Pare Coll és una crida a l’esperança. Totes som cridades a recrear la nostra amistat amb Jesús. No som només educadores, sinó predicadores del bé i la bondat. Tota vocació és una relació d’amistat amb Jesús, Déu actua en cadascuna de nosaltres i l’edat no és cap impediment. Es pot acabar la professió, però, com a dominiques, mai acabarem la predicació. Cal estar en actitud de sortida, com ens diu el Papa, no de retirada. Que el nou projecte sigui un projecte de missió. Ajudem-nos a fer créixer la gràcia dels dons rebuts, descobrim-los juntes, el Pare Coll ens anima. Acollim els pelegrins de la vida, les pedres vives són les nostres preferències. La Mare de Déu de Mongrony ens hi anima. La casa més gran és per acollir més vida. Fem renéixer l’esperança des de l’hospitalitat.
Amb l’Himne al Pare Coll i el cant del Virolai a la Moreneta, acabà l’Eucaristia.
Situats ja davant la façana del nou edifici es procedí a la Benedicció.
No hi faltaren unes paraules a càrrec de la gna. M. Rosa Masramon, Priora provincial. Ens digué que l’espai que s’inaugurava i que ampliava la casa d’espiritualitat Pare Coll de Gombrèn ens ha de desvetllar l’esperit de fe, d’esperança i de gratitud. Avui, continuà dient, esdevenim col·laboradors i col·laboradores de Déu, quan ens dediquem a fer el bé als germans o a la comunitat; posem a disposició espais que ajudin a encoratjar la fe, la fraternitat i la germanor, obrint camins d’esperança a nois i noies, grans i petits, germanes de la Congregació i tots els qui cerquin un lloc de pregària i de descans. I demanava a Déu Pare, que sapiguem conduir a bon terme el propòsit d’aquesta obra que avui esdevé una nova promesa.
Tot seguit el Pare Xabier féu la Benedicció que acabà amb un cant a la Verge i el “Sant i Fundador…”
Es passà a fer la visita a les diferents dependències del nou edifici i a la casa del Pare Coll on hi havia un oportú i abundós “pica-pica”. I… “cap els cotxes falta gent”, que ens havien de portar a Vic, a la nostra Casa Mare, on ens esperaven per dinar.
En acabar de dinar i després d’un breu descans, s’inicià la sessió de la tarda a la Sala d’Actes del Col·legi.
Només en arribar, ja se’ns lliurà la Programació provincial per el curs 2018 – 2019.
La gna. Rosa M. Picas féu la presentació fent un símil amb el Far que és una cosa real i, construït sobre la roca, la Programació ha de ser el punt de referència per tot el curs. Crist és el Far que ens fa llum en totes les circumstàncies i ha de fer llum a tothom i ens ajuda a no perdre el nostre horitzó.
Seguidament la Priora provincial passà a fer una ràpida mirada als diferents objectius específics i a les corresponents activitats, com també feren cadascuna de les germanes Conselleres de les seves respectives delegacions.
Calia estirar un xic les cames. Un breu descans i el torn de les informacions generals com sempre prou interessants.
Acabàrem amb la pregària de Vespres en la festa de la Mare de Déu del Roser.
Fou un dia molt profitós i per agrair a tot l’Equip provincial i a les germanes de Vic per tot el seu treball i dedicació. A totes, MOLTES GRÀCIES!!!
Gnes. Dolors Sala i Montserrat Vila
