Les germanes dominiques de l’Anunciata de la Província sant Ramon de Penyafort es reunien el dia 14 de juny a la comunitat de Manresa per celebrar juntes tot el que comporta un curs més de vida i missió, agrair juntes, el que juntes han dut a terme i engrescar-se novament perquè la vida continua, continuen els reptes davant el moment present i creuen amb fermesa que l’Esperit que els ha llegat sant Francesc Coll porta la força de la fe i de l’esperit apostòlic i evangélic.
Com molt bé deia la convocatòria enviada a totes les comunitats de la Província, aquesta trobada era un dia de convivència fraterna abans d’acabar el curs.
Doncs, realment fou així. Només arribar a la que fou la casa provincial de l’antiga Província Mare de Déu del Roser, les salutacions i expressions de fraternitat es feren interminables a mesura que anaven arribant les germanes de totes les comunitats. Érem en total 105 participants. Un cop es va anar fent la calma, es començà amb una pregària preparada, com algunes altres activitats de la jornada, per les Gnes. de l’Equip de Pastoral, tota ella amb un caire vocacional, com havia de ser, en l’Any Vocacional que estem celebrant, i guiada i moguda per l’Esperit Sant.
Es cantà l’himne de l’Aplec de l’Esperit celebrat a Banyoles el diumenge de la Pentecosta, 8 de juny. La lectura de l’Evangeli de (Mc 6, 45-50) Jesús camina sobre l’aigua i amb el crit de: “Coratge! Sóc jo, No tingueu por!”, per grups fórem enviades a contemplar l’escena del mar de Galilea situant-nos en el temps de Jesús, imatge que teníem sobre la taula de treball i que evocava el llac de Galilea on Jesús passar moltes estones amb els seus deixebles.
Però en aquell matí Jesús, volgué fer-se present d’una manera especial entre nosaltres per mitjà de la seva Paraula, una paraula que perdura. Calia cercar, del text, la paraula clau, aquella que ens interpel•les o ens crides més l’atenció o agradés.
Un cop reflexionada i compartida la paraula escollida, així com el significat que en aquell moment tenia per nosaltres, l’escrivírem en un “post-it” i l’enganxàrem a la fotografia del llac de Galilea, que fou col•locada al peu de l’altar en el moment de l’Eucaristia.
Però la feina seguia amb la lectura d’uns punts del fulletó que trobarem a la carpeta que se’ns havia entregat a l’arribada junt amb la lletra i color per a fer els grups de treball.
Calia llegir i reflexionar uns punts sobre l’Evangeli del Llac. En acabar, es repartiren uns mòbils a la pantalla dels quals s’havia d’escriure el que li contestaríem a Jesús si en un moment de dificultat, rebéssim una trucada i ens digués: Coratge! Sóc jo. No tinguis por, que voluntàriament, compartírem.
Com a resum del treball dels grups es feren les pregàries per a l’Eucaristia així com unes d’acció de gràcies per a després de la Comunió.
Acabàrem el matí amb una breu pregària i la celebració de l’Eucaristia, molt ben preparada i ambientada, presidida per Mn. Antoni Guixé, rector de Cardona.
Un dinar de vertadera germanor i una estona de descans, ens donà forces per la sessió de la tarda.
Fou una estona intensa, en què es donaren un conjunt d’informacions generals, un repàs de tot el que s’havia fet i celebrat al llarg de tot el curs: Destins, noves priores, celebracions dels 150 i 125 anys de fundacions… Notícies molt interessants, de les comunitats de l’Àsia, de Pastoral Vocacional, trobades a Caleruega i a León…i més i més.
Val a dir i agrair la molt bona feina que s’ha fet i es farà, si Déu vol.
Una pregària també de caire vocacional, ressò de l’Estudi Congregacional, sobre el que CREIEM, AGRAÏM i ens PROPOSEM de la vida consagrada, donar la jornada per acabada amb el desig d’un bon estiu.
Cal agrair a la Priora provincial i al seu Consell tot el treball realitzat així com a la Comunitat. de Manresa la seva acollida i disponibilitat.
G. Montserrat Vila
