La coincidència de la solemnitat de la Pentecosta amb la festa de Sant Francesc Coll ens motiva a aprofundir en la seva fidelitat per desenvolupar el do de l’Esperit, en els diversos dons i carismes que el mateix Esperit infon en l’Església a través de persones escollides.
El Pare Coll, dominic, missioner, fundador, va ser un home lliure i disponible, obert a l’acció de l’Esperit, atent a les necessitats de la humanitat, pobre i generós, fidel al seu ideal i, amb la fortalesa d’aquest mateix Esperit, va perseverar davant les dificultats i va portar endavant la seva obra amb fe, esperança i amor.
LA FE
* Do d’Enteniment:
En el difícil ministeri de vicari i missioner, la fita del Pare Coll fou sempre la santificació de la seva ànima i la dels fidels. Abans de predicar es preparava amb l’estudi i l’oració, i en els seus discursos la doctrina que predicava era convincent i adaptada a l’auditori.
* Do de Ciència:
El Pare Coll des de la seva humilitat i convençut que aquesta és la primera pedra de la perfecció cristiana, es va proposar penetrar en el coneixement de la infinita grandesa de Déu i del propi no-res.
* Do de Consell:
Servent fidel i prudent tenia tanta fama de bon confessor que molts sacerdots li demanaven consell i direcció.
L’ESPERANÇA
* Do de Temor de Déu:
La certesa de la seva esperança es reforçava amb el temor de Déu. Aquest temor es manifestava en les seves actuacions amb la por d’ofendre’l i evitant el mal i tot el que tenia aparences de pecat.
* Do de Fortalesa:
El servent de Déu va coronar la seva fortalesa amb la perseverança amb la que va lluitar victoriosament contra les contínues dificultats, acceptant el martiri lent de la seva vida.
LA CARITAT
*Do de Pietat:
En l’exercici del Sagrat ministeri va manifestar un zel ardent en promoure el culte i la glòria de Déu amb totes les seves forces. L’expansió missionera i fundacional n’és la prova més gran.
* Do de Saviesa:
Va tenir el do de la paraula amb la que instruïa, atreia i commovia. Les seves paraules, com la de l’apòstol no foren paraules persuasives de la saviesa humana sinó eficàcia de l’esperit i de la virtut.
(Extret del Full Infomatiu de la Província Sant Ramon de Penyafort, 66)
