La mort de Pere Casaldàliga i els acomiadaments que arreu s’han succeït manifesten i corroboren que ens ha deixat un profeta de l’esperança. Les Dominiques de l’Anunciata des de sempre i de molts indrets ens hem deixat il·luminar pels seus fets i ensenyaments: hem vist amb joia com a moltes llars familiars ha entusiasmat la seva vida i s’han obert camins d’il·lusió entre els joves i més grans fins arribar al lloc on ell vivia, trepitjar els mateixos camins i retornant a casa amb nova sava per desenvolupar projectes d’evangeli amb els més pròxims i necessitats.
Avui oferim el testimoni que ell va escriure fa molts anys recordant amb amor i agraïment els sues anys escolars a Balsareny, el seu poble natal, amb les dominiques de l’Anunciata.
CRÒNICA DE LA CONGREGACIÓ DE GERMANES DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA. Tom IV (1950-1970) PÀG 335 / 224.3. Festa Centenaria.- No va faltar l’entusiasme. Aquest poble, que havia tractat personalment el Pare Coll, no podia demostrar d’una altra manera la seva adhesió plena a les HH. Va prendre part en la festa l’Ajuntament en ple i tota la població. La part religiosa va tenir com a acte principal la celebració de la santa Missa. El P.E. Pizarro, O.P. va enaltir les virtuts del Pare Fundador, i va fer ressaltar la seva Obra. D’aquesta població han triat la vida dominicana en l’Anunciata 18 joves. La part recreativa, ben organitzada per les religioses, va donar realçament a la festa Centenària.
Per adonar-nos de l’ambient favorable, sentim el que diu, en l’obertura d’aquesta efemèride, el P. Casaldàliga, C.M.F. Actualment Bisbe de Sâo Félix (Mato Grosso, Brasil)
He acceptat la invitació de les Germanes per a aquestes línies, com un alumne que accepta, irremissiblement, el dictat o els comptes o el deure per a casa. Com si m’assegués encara en aquells bancs, bancs minúsculs de la classe de pàrvuls. Soc exalumne de l’escola, gràcies a Déu, i Ell, sap el què dec a la llavor que va sembrar, en els meus anys menuts, aquest col·legi inoblidable de l’altre costat de la plaça, on vaig plorar i vaig berenar i vaig aprendre a resar i vaig ajudar a Missa, i vaig escriure a màquina i on vaig prendre la fresca, a l’entrada, moltes migdiades d’estiu.
D’altra banda tinc la sensació de parlar en nom de tot Balsareny. Recordo tot el poble i en nom de tot el poble agraeixo i auguro.
Casa per casa, l’àvia, la mare o la filla o tots junts probablement i els homes també, en els seus primers anys, tot Balsareny els deu a les HH. Dominiques de l’Anunciata la instrucció, l’educació cristiana i sòlida, el difícil aprenentatge de la vida.
Haurem censurat potser, en un moment donat, aquella fallada o aquella deficiència; però en última instància ens ha tocat reconèixer a tots la insubstituïble eficàcia de la tasca de les HH.
Han passat polítiques i capricis governamentals, picabaralles de competències i modes laiques…. a l’hora de donar educació als seus fills, els contraris de les monges han estat els primers a escollir el “col·legi de les monges” precisament. Potser seria millor dir que les Germanes no han tingut mai a Balsareny contraris que valguessin la pena; perquè la seva caritat maternal i manifesta, no els podia tenir.
Són ja cent anys transcorreguts des aquell 22 de gener de 1859 en que van arribar a el poble les primeres HH. per iniciativa pròpia del Pare Fundador. I el col·legi de les HH. a través d’un segle tan pròdig en canvis ha estat fidelment el que ha de ser un Col·legi de Religioses.
Des de la seva arribada a la casa provisional del vell carrer del Castell, un relleu incansable de noms que recordem amb veneració, les HH. han prosseguit exemplarment la seva tasca abnegada, sortejant hores difícils, sobrevivint a la tragèdia de l’any 1936, refent-ho tot, després, a partir de 1939. Són molts dies i molts sacrificis …
Balsareny ho ha comprès així, gairebé sempre; i ha respost afectuosament al sacrifici de les Germanes posant-hi el millor testimoni de confiança que un poble pot donar: els fills. I ha donat a les HH. Dominiques l’altra prova, més gran encara d’aquestes 29 vocacions, nascudes a Balsareny, bon nombre d’elles també Dominiques. Tres de les quals porten un nom familiar proper: la h Sofia Rodergas i les GG. Angelita i Pilar Ortega, doblement germanes.
El P. Coll en les seves correries apostòliques per tota la conca del Llobregat, havia dit moltes vegades als nostres avis: “Us portaré un regal que us ha d’agradar molt”. Va complir el fundador la seva paraula i el regal dura encara. I durarà! El col·legi de les HH. Dominiques de l’Anunciata de Balsareny, en aquest angle entranyable de la Plaça, està renovat i alegre i prestigiós, sobre la ruta oberta del segon centenari com un vaixell recentment avarat sota la llum de Déu i entre l’ovació dels homes. La nombrosa tripulació menuda -el futur cristià de Balsareny- està en bones mans. Endavant.
…Jo no ajudaré probablement cap altra Missa a la Capella de les HH. als peus de la Verge del Rosari, però en la Missa que celebri, on sigui, cada dia, portaré en l’ànima i en l’oració sacerdotal el record i la gràcia d’aquest Col·legi, per tants títols meu. Com a ex-alumne i com a fill de Balsareny.
