Un any més, torna a ressonar l’anunci de l’espera confiada: El Senyor ve. Ja és a les portes. Pels camins profètics d’isaïes, pels aspres contorns del Jordà amb Joan el Baptista, en la ferma i suau expectació de Maria, la noia de Natzaret, ja s’albira la silueta del Fill de l’home avançant amb pas lleuger per les rutes de la llibertat i la justícia. És l’Advent. Som a l’Advent.
Per això en aquest temps hi té tant de relleu la figura de la Verge Maria, Aquella noia de Natzaret que quedà torbada davant el missatge desconegut. “No tinguis por, Maria; Déu t`ha concedit el seu favor”. La confiança davant els reptes que ens demana la vida i la societat hauria de ser una constant per als qui pouem de l‘Evangeli.
No caminem sols cap al Nadal del Senyor; deixem que ens acompanyi Maria, la mestra que ens ensenyarà a ser oïdors de la Paraula. Perquè Déu ens ha parlat de moltes maneres, sobretot a través de Jesús el seu Fill. I continua parlant-nos també de moltes maneres, a través de l’Església i dels signes dels temps. Ens parla, sobretot, des del silenci i amb el silenci dins el més profund del nostre cor. Però cal saber-lo escoltar.
Maria és capaç de dir des del seu no-res el “sí” més generós a l’acció de Déu. Creu en el seu designi, l’accepta i el rep com a Paraula de Déu. Aquella Paraula que no pot fallar mai perquè és expressió de Déu mateix. Per això la seva cosina Elisabet l’exalça amb tota raó, dient: “Benaurada tu que has cregut ets beneïda entre totes les dones”.
