10 ANYS de Tallers Missioners, amb tocs d’una vivència.
La meva presència en aquestes pàgines obeeix al fet d’haver estat convidat, el passat 9-05-2015, a la commemoració dels 10 anys d’activitat conjunta que, Seglars i Germanes Dominiques de l’Anunciata, duen a terme de forma admirable, en els Tallers Missioners Pare Coll.
Sortim puntualment de la plaça de la Universitat. El dia acompanya. A Sant Andreu recollida de partícips de diferents indrets; a Montcada més; finalment a Vic la resta de cooperants i Germanes de la casa Mare. Durant el trajecte preparació interior, per mantenir viva la intel•ligència perceptiva i que res m’agafi distret. A Ripoll, pausa d’avituallament i de nou a l’autocar.
Arribem a Gombrèn, visita a l’església i la Casa Natal del nostre estimat i proper Sant, amb explicacions pedagògiques i contextualització històrica, de llocs i fets característics de la seva Missió i vida. Acabada la visita, amb el més genuí que em vaig quedar, va ser el Rebost, possiblement de la época del Pare Coll.
Posteriorment vam anar a l’eixida, on en un ambient distès, entre rialles i somriures, es van fer unes fotos de record; després vam passar al menjador, on unes taules ben preparades i amb tot ben disposat, ens esperaven. El menjar casolà, i afinat amb les qualitats de les cuineres que en saben, era acompanyat d’un vi multi funcional i lleuger, mol adient. El servei un regal i testimoni dels principis essencials que proclamava el pare Coll; en aquest sentit, considero que l’enunciat: “Ensenyar amb els llibres és un camí molt llarg, però amb l’exemple és breu i eficaç”, és el més encertat, amb el que vaig observar. Tota una lliçó; on vaig descobrir que la enèsima edat no es obstacle per transmetre i oferir tot el que vaig rebre.
Després d’expressar-nos complaença mútua i d’acomiadar-nos de la comunitat de Gombrèn; amb el gaudi de la bellesa de la natura, vam fer el camí fins l’autocar que ens esperava.
Al cap d’una estona d’autobús arribem a Vic, on les germanes de la comunitat ens esperaven. El primer que vam visitar va ser l’Església de la Casa Mare, on es troben les làpides, d’homenatge a les Germanes màrtirs i al Sant missioner del Vietnam, al costat de les restes del Pare Coll i les de la primera Priora General. Després d’una breu explicació sobre el context històric i les condicions en què es van dur a terme la seva vida, obres i l’ulterior esdevenir de la congregació i els museus, vam cantar l’himne del Pare Coll. A continuació vam visitar l’Altar, on es troben i es poden venerar les seves restes.
Posteriorment se’ns va convidar a prendre un refresc i veure els espais de la planta baixa; temps que vaig aprofitar per a la lloança i la pregària, al costat de les restes de l’Amic, Sant i Mestre, Pare Coll.
A l’hora establerta, entre paraules d’agraïment i d’un afable comiat, vam pujar l’autocar i iniciarem el retorn al nostre destí.
Em permeto afegir que tot i que és molt merescut, no he fet esments personals perquè tothom és igual d’admirable i valuós. La suma del simple gra de pols, fa el maó. D’aquí s’esdevé que la fidelitat a les virtuts, bondat i santedat del Pare Coll, que de Vic i Gombrèn, irradien al món, fan que l’Anunciata, en quatre continents i vint països estigui present. I en aquest sentit i pel que fa a mi, us vull dir que estic amb vosaltres, per privació de la meva esposa i per haver recollit amb honor, el seu testimoni per designi del Cel.
Si ser agraït és ser just, agraït he de ser amb l’Anunciata de Cerdanyola, que a Elisabets em va portar i a Elisabets, per que a Vic i Gombrèn em van convidar, i això ha estat el germen que del Pare Coll, i dels qui propaguen la seva Missió, m’hagi impregnat i siguin per a mi el veritable Rebost, de força i fortalesa espiritual, a partir del qual, el meu viure, ser i fer és totalment diferent.
Gràcies per tot el que em doneu, i en devoció a créixer m’ensenyeu; i un agraïment molt especial a les altres Germanes i Éssers que ens han precedit i eternament gaudeixen de la Bondat i l’amor de Déu.
jmj. Espòs de la Maria del Carme Sauló, A.C.S.
