El dia 29 de novembre, iniciàvem les trobades de la Família Dominicana del curs 2014-2015, a la casa de les dominiques de l’Anunciata d’Elisabets amb el recés d’Advent, temps de gràcia que ens apropa al gran misteri de NADAL.
Aquest any per tots nosaltres, religioses i religiosos, l’Advent tenia un doble sentit ja que començava amb l’any litúrgic, Any de la Vida Consagrada amb la finalitat de preparar l’esperit per la seva celebració.
Va acompanyar el nostre recés El P. Carlos Bernal, prior de la comunitat dels Frares Dominics del C/. Bailén, qui ens va introduir la reflexió amb el tema: “DONES I HOMES CONTEMPLATIUS”.
En el preàmbul de la xerrada, ens feia veure com n’està d’allunyat el món, de la contemplació. La diversió, l’acció frenètica, el pensament superficial i fred, els projectes curts, ràpids i poc consistents dificulten l’esperit seré i contemplatiu. Llavors ens remetia a la frase de St. Tomàs: “Contemplari et contemplata aliis tradere”, i ens deia que un repte que avui té l’Orde, és la recuperació i renovació de la dimensió contemplativa per a tots nosaltres. És el nostre signe i tret identificador, com també necessari per la nostra missió en el món.
Definir la contemplació, deia, és una mica difícil. Per Fr. Timothy, és la recerca de Déu que ens porta a la trobada amb el Déu que ve al nostre encontre. El busquem en el silenci i en l’oració, en l’estudi i en el debat, en la soledat i en l’amor. Busquem l’empremta de Déu amb totes les facultats del cor i de la ment. La busquem en Déu mateix, en les seves creatures, en els esdeveniments de cada dia, en tot. Cal ser contemplatius des de la mirada d’amor que Déu te sobre el món.
Ens feia veure quin era el clima idoni i necessari per la contemplació dominicana i els elements carismàtics dominicans per ser contemplatius. Deia: El silenci, la clausura, l’oració personal, la celebració litúrgica amb un fort caràcter marià, l’estudi, “els capítols de culpes”. Tot això viscut des de la fraternitat. Aquests elements, sòlidament travats entre sí i harmònicament equilibrats, formen la vida pròpia de l’Orde, una vida apostòlica en un sentit ple, en la que la predicació i l’ensenyament han d’ajudar a la contemplació.
El ponent, finalment, ens va conduir al punt últim de la seva reflexió.
Què aportem a l’home actual com a contemplatius.
1. La paraula viva del Déu vivent que interpreta la història, denunciant-la sovint i anunciant horitzons nous de vida.
2. Una visió profunda del món i de la vida.
3. Un testimoni audaç, lliure i utòpic del Déu vivent.
4. L’experiència mística cristiana, més enllà de formalismes i rutines.
5. El consol dels grans solitaris.
6. Una invitació al silenci, a viure el recolliment que és el camí oposat a la diversió i uperficialitat.
7. Un tractament seriós de la vida.
Així acabava el P. Carlos la seva xerrada que escoltada l’opinió d’alguns dels vuitanta-sis assistents al recés, havia sigut molt interessant per tenir-la com a tema d’estudi i reflexió en aquest temps d’ Advent.
La litúrgia molt ben preparada, ens va fer viure el moment emotiu del començament de l’Any litúrgic i de l’iniciï de l’Any de la Vida Consagrada.
Com sempre, acabàvem la tarda, compartint el berenar i la joia fraterna de la troba.
Gna. Pilar Bosoms
