Avui, les Dominiques de l’Anunciata d’arreu del món ens unim a tota la família dominicana per celebrar la Festa de la Mare de Déu del Roser.
El dia 7 de octubre, celebrem la festa de la Verge del Roser. Patrona de l’Orde Dominicana. L’Orde va heretar, des del principi, aquest amor de sant Domènec cap a la Mare, cap a Maria. I, des del moment mateix del naixement de l’Ordre, Maria i els Dominics han format un tot indissoluble.
Maria actuava directament socorrent als frares en les seves necessitats materials, els beneïa al dormitori, els serveix al menjador, els assisteix a l’hora de la mort. En una paraula, Maria acull sota el seu mantell la protecció de l’Orde; i, fins i tot, podem parlar de Maria com la “dissenyadora” de l’hàbit complet dels frares. No és d’estranyar que es pugui parlar, com es parlava, de “frares de la Verge”.
A aquesta cura especial de la Verge, els frares dominics van respondre des del principi amb allò que més agrada a Maria: amb l’oració de l’Ofici de la Verge per començar el dia i amb el Cant de la Salve com a colofó en acabar un dia de convivència mútua . Al mig, i com a essència de la devoció mariana, tenim el rés del Rosari.
Se sol parlar de Sant Domènec com el fundador del Roser. I sí que és cert, encara que no en la forma que tenim actualment. I són Sant Domènec i els seus frares, els dominics, els que, al llarg de la història, han impulsat i propagat el rés del Rosari. I és un dominic, el Papa Sant Pius V, qui va instituir la festa de la Verge del Rosari per commemorar la victòria de les tropes cristianes sobre els turcs a Lepant. Anomenada, al principi Verge de la Victòria i poc després la Mare de Déu, la Verge del Rosari que se celebraria el dia, 7 d’octubre.
El Rosari és la millor pregària que ha sortit i pot sortir dels llavis dels homes, ja que va sorgir com a resposta d’Amor; resposta d’amor dels homes davant la protecció i la cura que Maria dispensava amorosament als seus fills. I és la millor oració perquè surt del cor del poderós i de l’humil, del savi i de l’ignorant, de l’ancià i del nen, de l’home i de la dona, de la persona solitària, de la família unida, de la comunitat orant. I és la millor pregària perquè resumeix la necessitat que tenim d’estimar i de ser estimats per la nostra Mare, la Verge.
