El magníficat és el càntic de l’esperança, el càntic del Poble de Déu que camina en la història. És el càntic de molts sants i santes, alguns coneguts, altres desconeguts: mares, pares, catequistes, sacerdots, religioses, nens, avis… però als qui Déu coneix molt bé, que han afrontat la lluita per la vida portant en el seu cor l’esperança dels petits i els humils.
Aquests càntic resulta especialment intents on el cos de Crist sofreix avui la Passió. On hi és la creu, per a nosaltres els cristians, i ha esperança sempre. Si no hi ha esperança no som cristians. Que no ens trobin l’esperança, perquè aquesta força és una gràcia, un do de Déu que ens impulsa a avançat mirant al cel i Maria sempre hi és, ben propera a aquestes comunitats, a aquests germans nostres: camina amb ells, sofreix amb ells i canta amb ells el Magníficat de l’Esperança.
Del full Diocesà de Vic, “L’Assumpció de Maria, lluita i esperança) Bisbe Romá Casanova
