L’Alba, una noia de 20 anys, ex-alumna de les Dominiques de l’Anunciata de Sant Andreu que, recent acabada la carrera de psicologia, ha decidit anar de voluntària a les nostres missions de “El Salvador”, durant uns tres mesos amb possibilitat de perllongar-los tres més.
Per aquest motiu varem voler acompanyar-la amb una pregària d’enviament que celebràrem a Barcelona, a la comunitat d’Elisabets el dia 10 de setembre de 2013.
Contàrem amb la presència de la Delegada general de Missions, Gna. Miriam Zapeta, que va venir expressament des de Madrid a fi de poder donar tot el seu suport a l’Alba i als seus pares. També assistiren altres joves voluntaris: Pol, M. Jesús, Gela, Marta, Claudia… a més a més de germanes de les comunitats d’Elisabets, Horta, i Vic.
Després d’unes paraules de benvinguda i del sentit de la “missió” es va projectar un vídeo de la cançó: “Casa abierta” i es va resar el salm de la solidaritat. La lectura de l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 9, 35-38) ens va portar a reflexionar breument sobre la compassió i l’esforç per millorar la societat. Aquesta darrera idea expressada en paraules de Mons. Óscar Arnulfo Romero, testimoni salvadoreny emblemàtic, assassinat per denunciar la injustícia i els abusos contra el pobres del seu poble. Precisament la figura de Mons. Romero va ser un dels símbols triats per entregar a l’Alba en forma d’un punt de llibre on sota la seva imatge es recollia la frase de Sant Irineu i que tan bé escau al Bisbe: “La glòria de Déu és que el pobre visqui” La Gna. Miriam li va lliurar un penjoll amb unes llavors del Salvador. Va aprofitar per explicar a l’Alba i als seus pares les característiques del lloc on farà de voluntària: la realitat, les germanes i persones amb qui es trobarà, el treball que allà es realitza, algunes necessitats…
Es continuar escoltant i cantant la cançó: “Tota vida és esperança” i resant tots junts la oració: “És solidaritat”. Cantarem l’antífona del Magnificat i abans d’acabar amb l’himne del Pare Coll, la Gna. Miriam va proposar que els altres voluntaris presents diguessin alguna cosa a l’Alba. No cal ni dir que totes les intervencions varen ser de recolzament, de com et canvia la vida, de l’atenció que reben de part de les germanes, del què s’aprèn de les persones en qui comparteixes la missió, de les ganes de repetir l’experiència, etc. També parlaren els pares de l’Alba. La seva mare manifestà que se sentia confiada i emocionada i el seu pare va expressar que sens dubte seria una experiència que marcaria un abans i un després en la vida de la seva filla.
Com a cloenda de la pregària es cantà l’himne al P. Coll i es feu un fort aplaudiment.
Seguidament es passà a una dependència de la comunitat per compartir una mica de berenar en animada conversa. La Marta i la Claudia, que fa pocs dies havien tornat de Filipines, contaren les seves impressions. En Pol que també ha estat al “Salvador” explicava com ho havia viscut.
Desitgem a l’Alba un bon viatge i una bona experiència, enriquidora i plena de sentit. Nosaltres des d’aquí la seguirem recolzant i esperarem compartir la seva vivència al seu retorn.
