“El qui perd l’ocasió és com aquell que deixa anar l’ocell de la mà, ja no el tornarà a recobrar”
(S. Juan de la Cruz”).
Viure l’instant present, es un exercici meditatiu que ens porta a assaborir cada moment de la nostra vida. Diuen els mestres que el passat ja no existeix, i el futur, qui pot dir si arribarà? L’únic que tenim es l’instant present i sovint el perdem perquè tenim la ment ocupada recordant el passat o preocupats per un futur que no sabem com serà.
No perdem l’oportunitat de viure l’alegria de poder encetar cada dia, un dia nou: de despertar-nos en l’alegria i l’agraïment. Gaudir de la sort de poder assaborir un nou dia, ens farà encarar la jornada amb millor predisposició.
En moments com els actuals, de crisis, volem que el present passi de pressa, i esperem que arribi un futur millor, més pròsper. Però el futur el fem amb les accions del present. Si deixem passar aquest present sense aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix a cada instant, aquest futur millor que tant esperem, no acabarà d’arribar mai.
Quan som responsables de la nostra història, ens deixem guiar per la Paraula de Déu que és viva i eficaç; el que Déu va fer, ho segueix fent avui si li obrim el cor i la vida. I és que la força de Déu que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre (cf Ef 3,20) Ensenyava Pau VI: “Cadascú examini la seva consciència, que té una veu nova en cada època”.
L’home, certament, està creat per al que és gran, per a l’infinit. Qualsevol altra cosa és insuficient. Sant Agustí tenia raó: el nostre cor està inquiet, fins que no descansa en vós. El desig de la vida més gran és un signe que ell ens ha creat, que portem la seva «empremta». Déu és vida, i cada criatura tendeix a la vida; d’una manera única i especial, la persona humana, feta a imatge de Déu, aspira a l’amor, a l’alegria i a la pau.
2011: un any per al renaixement espiritual, un any per a la trobada personal amb Crist i una oportunitat per créixer en l’amor cap a Déu i cap als germans. El sentit fonamental d’aquest temps de gràcia és eminentment teologal. Es tracta precisament que els cristians de tot el món, de tota edat i condició testimoniïn i renovin la seva fe, esperança i caritat.
