Beates Germanes Màrtirs
SET ROSTRES DE DONA
DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA MÀRTIRS
BEATIFICADES A ROMA PEL SANT PARE BENET XVI EL 2007
Presentem la biografia de les nostres Germanes Màrtirs. No seran unes narracions de fets extraordinaris sinó de VIDES. Unes vides de servei i lliurament generós, testimoni universal de la seva fidelitat al Senyor.
BEATA RAMONA FOSSAS ROMANS
Nasqué a Ripoll (el Ripollès), l’1 de novembre de 1881. Els seus pares, Josep i Ramona, eren un model de vida cristiana familiar. Fou educada en el col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat de la mateixa població. Era seriosa, però era agradable. Destacava entre les seves companyes per la seva sensatesa i pietat, per la seva modèstia i diligència. Quan tenia dinou anys va morir el pare. A partir d’aleshores es dedicà a ajudar la seva mare en el sosteniment de la família treballant com a modista.
Les germanes que van conviure amb ella ens van deixar aquesta descripció de la seva personalitat:
Religiosa exemplar.
Activa, intel·ligent, sacrificada i molt recta de consciència.
Molt exigent amb ella mateixa i amb els altres en el compliment del deure.
Seriosa, però pròxima a les persones.
Ànima i sosteniment de les seves germanes i alumnes.
Es feia estimar i disculpar el seu rigor, a vegades excessiu.
Amable, delicada, humil i molt fervorosa.
Un moment molt dolorós en la seva vida va ser quan el Sr. Bisbe de Barcelona manà retirar el Santíssim per evitar una profanació. El seu dolor era tan gran que la va fer exclamar: «Que trist serà patir sense Jesús!». «Déu ens castigarà per haver-lo tret de casa». Fou la primera a donar la vida per Jesucrist. Tenia cinquanta-quatre anys.
BEATA ADELFA SORO BO
Neix a Vilanova de Castelló (la Ribera Alta) el 6 de març de 1887.
Els seus pares, Rafael i Dionísia, eren uns cristians molt piatosos. Estudià al Col·legi de les Germanes Dominiques de la seva ciutat natal. El seu pare era músic i volia fer-ne una gran pianista. Afavorida per l’ambient familiar, molt piadós, vivia una vida de recolliment i pregària. Li agradava passejar pel jardí tota sola, abstreta en els seus pensaments. El seu pare, molt pendent de la filla, un dia va comentar amb la muller: «Sí, sí, ho estic pressentint: l’Adelfa serà mongeta». La mare li contestà: «Per què no intentem treure-li això del cap?». I el pare replicà: «L’Adelfa no és pas nostra; és de Déu. Que en faci el que li plagui». Les germanes que van conviure amb ella en donen aquest testimoni:
Era una religiosa molt virtuosa i complidora del seus deures.
Lliurada al seu treball i al bé de les alumnes.
D’intel·ligència clara i amb un gust ben cultivat.
L’anhel més gran que tenia era el d’ésser fidel a Déu i correspondre a la seva vocació.
Competent en ciències, literatura, dibuix, música i labors.
Sempre estava disponible per a ajudar germanes i alumnes.
El seu tarannà alegre, dolç i delicat captivava les simpaties de les alumnes. De caràcter optimista, procurava encoratjar les germanes més temoroses davant els esdeveniments d’aquells dies. Quan la seva família la convidà a tornar a casa, ella va contestar: «Si Déu em destina al martiri, ho accepto amb gust». I el Senyor va escoltar el seu desig als seus quaranta-nou anys.
BEATA TERESA PRATS MARTÍ
Neix a Ciutadilla (l’Urgell) el 8 de gener de 1895. Els seus pares, Antoni i Maria, eren uns senzills pagesos. Va estudiar a l’Escola Nacional del seu poble. Era una cosidora competent i una delicada brodadora. Des de petita va percebre el patiment de la seva mare a causa del caràcter fort del pare; amb els pocs anys que tenia va pensar què podria fer per endolcir les maneres del seu pare i estar tots més contents i alegres a casa. De joveneta, era piadosa, assistia amb assiduïtat a l’església, rebia els sagraments, participava en l’Associació de les Filles de Maria i formava part del cor parroquial. Va sentir grans desitjos de consagrar-se a Déu, però el seu pare s’hi oposà d’una forma violenta i va haver d’esperar a ser major d’edat. Les germanes que la van conèixer destaquen d’ella:
El seu caràcter extraordinàriament caritatiu.
Ajudava totes les germanes amb una gran abnegació i renúncia de si mateixa.
S’oferia per fer els treballs més humils amb naturalitat i alegria.
Li agradava ajudar en l’atenció de les germanes ancianes en la infermeria.
Cosia hàbits i la resta de peces de roba per al noviciat.
Es va esforçar per aconseguir que l’amor de Déu fos l’únic mòbil de totes les seves accions.
Sempre es manifestà com una religiosa exemplar en el compliment de les seves obligacions i en la pietat. Amb el martiri va culminar la seva vida d’entrega silenciosa a Déu i al proïsme.
BEATA OTILIA ALONSO GONZÁLEZ
Nasqué a Enfistiella – Nembra (Astúries), el 31 de desembre de 1916. Els seus pares, Hermenegildo i Rosa, eren uns cristians piadosos. Va quedar òrfena de mare als dos anys, però fou acollida amb un gran afecte per la segona muller del seu pare. Estudià primerament a l’escola del poble i després al nostre col·legi de Caborana. De caràcter bondadós i delicat, sempre estava disposada ajudar el qui tenia alguna necessitat. Als setze anys demanà ingressar en la Congregació, va ser admesa i fou destinada a Vic, on entrà el 17 d’abril de 1932. Las germanes que van conviure amb ella en donen aquest testimoni:
Era de caràcter alegre i jovial, bondadós i delicat.
Tenia el desig de ser una bona religiosa.
Posseïa grans virtuts.
Sempre estava disposada per ajudar els altres.
Quan va començar la persecució religiosa de 1936, va demanar a la priora general que la destinessin a Astúries per a poder-se reunir amb la seva família. Va ser enviada a la casa del carrer de Trafalgar per esperar el moment oportú i viatjar a Astúries. No va haver-hi temps per al viatge; la van venir a buscar, sí, però per conduir-la al martiri. Tenia dinou anys. Va seguir les vicissituds del martiri de la Gna. Fossas i la resta de companyes però va sobreviure unes hores als trets mortals. Al metge que la va atendre li donà l’adreça de la seva família, li demanà que visités els seus pares i els digués que moria conformada i pura, totalment entregada a la voluntat de Déu.
BEATA RAMONA MARIA PERRAMON VILA
Nasqué a Vic (Osona) el 28 d’agost de 1898. Els seus pares, Ramon i Anna, eren uns senzills pagesos. Va rebre la instrucció elemental al Col·legi de les Religioses Perpètues Adoratrius. De joveneta va haver de treballar fent de mainadera a casa de la Sra. Dolors, que la va portar a les Germanes Dominiques perquè l’admetessin a l’Escola Dominical. Més tard entrà a treballar com a teixidora a la fàbrica de Lluís Camprodon. Feia apostolat amb les seves companyes de treball que se l’estimaven molt. Els seus pares i, d’una manera especial la mare, es van oposar violentament al seu desig de fer-se religiosa, la tancaren i li prohibiren anar a l’Escola Dominical. Una vegada aconseguida la majoria d’edat va ingressar a la Congregació al setembre de 1920. El testimoni de les germanes i altres persones que la van tractar destaquen:
La seva entrega i disponibilitat eren admirables.
Treballava sempre silenciosa i somrient.
Servia amb la màxima cura tant les germanes com les senyores pensionistes.
Acompanyava les nenes pels carrers de Barcelona amb un veritable amor de mare.
El seu lema era «Tot per amor».
En morir tenia trenta-set anys. Com la germana Otilia, va quedar greument ferida. Va sobreviure la nit del 27 al 28 de juliol de 1936. Als seus bons samaritans els va fer la impressió d’una persona franca, noble i senzilla; es manifestà contenta de la seva sort i repetia que volia fer-se digna del que considerava un gran regal de Déu: el martiri.
BEATA REGINALDA PIQUES PLANES
Nasqué a Borredà (el Berguedà) el 25 de maig de 1895. Els seus pares, Ramon i Concepció, eren de condició humil i molt bons cristians. La primera instrucció la va rebre a l’Escola Nacional de la localitat i després al col·legi de les Germanes Dominiques al seu poble natal. Durant la infantesa es mostrà sempre dòcil i obedient als seus pares, aplicada en l’estudi i exemplar entre les seves companyes. De caràcter alegre i jovial, va portar una vida senzilla i modesta. Des de jove va haver de treballar per a ajudar els seus pares. Li agradaven molt les vides de sants i especialment dels màrtirs, alguna vegada se li sentí exclamar: «Tant de bo pogués ser màrtir! Jo també vull ser màrtir».
Des de jove va sentir la crida a la vida religiosa, però ho considerava impossible a causa de la seva delicada salut. Ja religiosa va ser destinada al col·legi d’Oviedo. Estant allí, la seva mare va emmalaltir greument i la mare provincial l’acompanyà fins a Borredà perquè la pogués veure i i romandre al seu costat en els darrers moments.
El 26 de juliol de 1936 un grup de milicians va escorcollar el domicili de Manresa on es trobava refugiada juntament amb la germana Rosa; van ser objecte de burles i propostes deshonestes; elles es mostraren fermes en la fe i disposades al martiri. L’endemà, 27 de juliol, van anar a buscar la germana Rosa a una altra casa on s’havien refugiat. Allà hi havia també la germana Reginalda, que no se’n va voler separar. Les detingueren i les mataren dins el terme de Castellgalí (el Bages), a l’indret anomenat dels Torrents.
BEATA ROSA JUTGLAR GALLART
Nasqué a Sabassona (Osona) el 25 de gener de 1900. Els seus pares, Pere i Dolors, eren uns senzills pagesos i molt bons cristians. Va rebre la instrucció primària al col·legi de Folgueroles. Des de petita manifestava un caràcter piatós, era respectuosa, obedient i molt caritativa. Molt joveneta va començar a treballar en una fàbrica per ajudar la seva família. En el treball va ser un model de laboriositat, modèstia i pietat per a les seves companyes. Segons el testimoni de les germanes que van viure amb ella:
Va ser sempre exemplar en el compliment regular.
Estimava el recolliment i el silenci.
Era puntual als actes de comunitat.
Dedicada plenament al treball que se li confiava.
Com a sagristana tenia la màxima delicadesa amb les coses de l’altar.
Era molt devota de Jesús Sagramentat.
Tractava amb molt d’afecte, respecte i tendresa els infants i confiava molt en les seves oracions.
Era jovial, senzilla i candorosa; exercia l’apostolat de l’alegria.
Va patir el martiri en les mateixes condicions que la germana Reginalda. Tenia trenta-sis anys. Les seves despulles es troben juntes en el sepulcre que hi ha a la nostra església de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa.
EL SEU MARTIRI ENS INTERPEL·LA
Dos marcs històrics de martiri diversos: Barcelona i Manresa, i una única resposta: fidelitat. Dones fidels i prudents, humils i fortes, com a bones filles del Pare Coll, vivien amb senzillesa i amor, entregades totalment a la missió que l’obediència els havia confiat, sense intervenir ni barrejar-se de cap manera en la política agitada i hostil a l’Església. Com a deixebles de Crist van vessar la sang, amb serenor i pau, glorificant Déu amb la professió de la seva fe i perdonant els que les injuriaven i assassinaven. Aquestes màrtirs dominiques de l’Anunciata, oferint-se en holocaust al Senyor, són el testimoni més eloqüent de l’amor a Crist, i un estímul real per a la Congregació de Germanes Dominiques de l’Anunciata i per a l’Església en general, en la seva vida de seguiment de Jesús.
UN ÀMBIT COMÚ DE CRIDA: EL CARISMA DE L’ANUNCIATA
Seduïdes per Crist, van viure entregades a l’educació en la seva diversitat de manifestacions sota el lema: anunciar el missatge de salvació i il·luminar amb la sana doctrina les tenebres de l’error i la ignorància. Foren unes vides senzilles, exemplars, amarades de benaurances i somriures, que van sembrar entre nenes, joves i totes les persones que les van tractar els fruits de la seva maduresa i de les seves experiències, fins a vessar la sang per amor.
UNIVERSALITAT DEL SEU TESTIMONI
Visqueren dia rere dia, una vida de servei i entrega. Ens deixen el testimoni universal de la seva fidelitat al Senyor, la seva herència, un repte per al present amb projecció futura. Les màrtirs dominiques de l’Anunciata són símbol d’abnegació i valentia; en donar la vida van sembrar amor. El seu missatge, per construir la civilització de l’amor, només serà possible des d’una vida fecundada pels valors de l’Evangeli, amb el suport de la fe, en els moments decisius de la nostra vida. La seva beatificació és un repte al present amb projecció futura. Ens recorden la fidelitat radical de la seva vida consagrada a Déu en la Congregació de les Germanes Dominiques de l’Anunciata.
FEM PREGÀRIA AMB ELS JOVES
Per acabar, en aquest símbol de les nostres germanes, evocarem ara, fent-los presents i honrant-los, tots els màrtirs de tots els temps i llocs amb les paraules de l’Apocalipsi de l’apòstol sant Joan (7,9.14): … vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans (…) Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà: «Aquests que van vestits de blanc, qui són i d’on vénen?» Jo li vaig respondre: «Senyor meu, tu ho saps». Ell em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs».
Ens unim al goig i l’alegria dels joves de l’Anunciata, en aquesta celebració festiva, recordant aquest martiri. Us volem oferir un regal i un missatge: el regal de la creu, la palma i la llum. La creu, signe i expressió de l’amor més gran; la palma, símbol del martiri i la victòria aconseguida per la fe, que venç el món; la llum de la fe, l’esperança i l’amor, que il·lumina i orienta la nostra vida d’acord amb l’Evangeli. I recordar-vos una cosa que ja sabeu i que és bo reprendre en un moment tan especial com aquest que viviu:
Crist i l’Església et necessiten a tu, jove, com a testimoni valent de l’amor de Déu a la humanitat.
Et necessiten a tu per parlar i demostrar amb la teva vida que és possible l’amor a Déu i als germans per damunt de qualsevol ídol; per defensar la vida, la dignitat de la persona i els seus drets, per fer prevaler la justícia per damunt d’interessos personals.
Et necessiten a tu, vivint i defensant la fidelitat en l’amor, la veritat, l’honradesa…
Et necessiten per construir i fer present el Regne de Déu enmig d’aquesta societat a vegades desorientada i en alguns casos allunyada de Déu. I tingueu present, joves, que no esteu sols en aquesta bella tasca de construir el Regne, Jesús està amb vosaltres com va estar amb nosaltres i us diu: «Sigueu valents i no tingueu por, jo estic sempre amb vosaltres».
«EL SEU COS MORIRÀ, PERÒ EL SEU LLEGAT QUEDARÀ PER SEMPRE
