CONGREGACIÓ
DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA

 

 

La Congregació de Germanes Dominiques de l’Anunciata va néixer a la segona meitat del segle XIX per donar resposta a les necessitats d’aquell moment històric.

Francesc Coll, frare dominic, d’acord al carisme de l’Orde de Predicadors, i exclaustrat a causa de la legislació aprovada pel Govern de la nació, es va dedicar a evangelitzar els pobles i va percebre que una de les principals causes de la corrupció de costums era la ignorància, especialment de la doctrina cristiana.

D’altra banda, havia vist que dones joves desitjaven consagrar-se a Déu i cooperar al bé del proïsme, però la falta de mitjans econòmics els era un obstacle per entrar en les Congregacions existents.

Francesc Coll va emprendre l’àrdua tasca de treballar per esmenar aquestes llacunes descobertes en la predicació.

Funda la Congregació de Dominiques de l’Anunciata per a “Anunciar el Missatge de Salvació a tots, especialment als infants i joves a través de l’educació”. Segons les seves paraules, les Germanes :

 

“Escamparan la vertadera doctrina
ensenyant-la per les poblacions grans i petites”
“Il·luminaant d’aquesta manera les tenebres de la ignorància”.

 

La Congregació, fidel al seu carisma específic i a la seva especial vocació dominicana, té com a eixos essencials: la contemplació i l’anunci:

 

“Contemplar i donar als altres el que s’ha contemplat”.

 

“Contemplant en el misteri de l’Anunciació l’entrega del Verb a la humanitat, trobarem l’amor, la llum i l’alegria que ens impulsin a promoure la persona humana vers la plenitud en Crist i ajudar així a la configuració cristiana del món”.