El dia 8 d’abril, hem viscut el segon dia d’espiritualitat en el marc del XV Capítol Provincial. El rerefons ha estat la Paraula de Déu, especialment els textos de l’Eucaristia i l’Evangeli de Lluc 24,13-24, el camí d’Emaús.
A la seva homilia, el Fr. Jesús Díaz Sariego, OP, ha introduit els temes del dia. Va subratllar que la vida és un projecte en construcció i que els conflictes en són una part inherent. No es poden evitar, però la qualitat de vida personal i comunitària depèn de com es gestionen. Resoldre’ls d’una manera intel·ligent i afectiva és clau per al creixement.
Ens va convidar a afrontar els conflictes amb objectivitat, evitant sobreactuacions i intervenint amb actitud serena. La Congregació, essent una Institució pública, està exposada a l’opinió de la societat i és potencialment vulnerable a situacions de crisi. Per això, va insistir que els Superiors han d’invertir i tenir cura de la comunicació, de l’assessorament i de la prudència, especialment quan hi ha terceres persones implicades. Vivim en una societat amb una tendència excessiva a la judicialització dels conflictes.
A la tarda, a partir de Lluc 24,25ss (“Lents i durs de cor per creure…”), Fr. Jesús va abordar els reptes del procés de maduració personal. Va parlar del context cultural actual i de la fragilitat de les noves generacions, que han de ser protegides en els seus drets, perquè la persona és cada cop més vulnerable.
Pel que fa a la vida religiosa, va assenyalar que caminem entre les nostres fortaleses i debilitats. Aconseguir l’equilibri requereix autoconeixement, així com la capacitat d’harmonitzar allò personal amb la donació i la vida amb la missió. On s’uneix el que sóc amb el que faig?
La gràcia actua des de l’equilibri. Van quedar a l’aire algunes preguntes clau per a la reflexió:
- On són els punts d’equilibri dins la Província?
- Com han d’actuar els Superiors per acompanyar decisions que poden generar desequilibri?
- Com actua Déu enmig dels processos comunitaris?
Germanes Capitulars
