Evangeli: Mt 24, 37-44
“Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”
Comencem avui l’Advent, sí, una altra vegada, l’Advent. Quatre setmanes per preparar el cor, per aprendre a esperar. Però no una espera passiva, com qui “mata el temps”, sinó una espera vigilant, activa, plena de desig. No es tracta de viure amb ansietat, sinó amb el cor atent, despert a la presència de Déu que ve avui i cada dia. Per això mateix ens adverteix Jesús: “Vetlleu, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor.”
L’Evangeli ens recorda que el Senyor arriba quan menys ho pensem, i per això cal vetllar amb cor atent. Sovint estem tan ficades en les tasques diàries, a les nostres presses per realitzar el major nombre d’activitats, a les nostres pantalles per veure què és l’últim que s’ha publicat, que se’ns pot escapar la presència de Déu enmig de tot.
“Vetlleu…”, ens diu el Senyor. Vetllar no és simplement no dormir, és viure despertes i obertes a allò essencial. És mantenir encesa el llum de la fe, fins i tot a la nit del món. És estar atentes als petits signes de la presència del Senyor: una paraula que anima, una persona que necessita la nostra ajuda, un moment de silenci on Déu ens parla.
L’Advent ens convida a mirar la nostra vida i a preguntar-nos: on és el meu cor? Estic tan distreta que no noto el Senyor que ve cada dia? Ell no ve només al final dels temps; ve constantment en allò humil, en allò quotidià, en allò que de vegades passa desapercebut. Per això, la millor manera de preparar-nos pel Nadal no és només posar llums o comprar regals que, també tenen la seva bellesa, sinó fer-li un lloc al nostre interior. Deixar que el Senyor entri a les nostres rutines, a les nostres ferides, a les nostres esperances. El Senyor és a prop, i ve sempre per donar-nos vida. Que aquest Advent ens trobi despertes, amb el cor disponible, amb el llum encès. Perquè qui ve no és un estrany: és Aquell que ja habita en nosaltres i ens crida a viure de la seva esperança.
Gna. Montserrat Umbert
