Evangeli: Mt 25, 31-46
“Veniu beneïts del meu Pare”
Com a Església, avui elevem la nostra pregària per tots els fidels difunts, persones conegudes o potser no, cristians amb un nom i un rostre, tots valuosos als ulls del nostre Déu i redemptor.
L’evangeli de Mt que meditem ens condueix al mateix cor del misteri cristià: l’esperança de la vida eterna en Crist ressuscitat. En l’escena descrita, veiem el fill de l’home assegut al seu tron de glòria, separant els uns dels altres, com el pastor separa les ovelles de les cabres. És una imatge de judici, sí, però també una imatge d’esperança. Perquè el criteri del judici no és el poder, ni l’èxit, ni la puresa perfecta, sinó l’amor concretat en la misericòrdia: “Perquè tenia fam, i em donàreu menjar…” Tampoc no es tracta d’un judici de temor, sinó de veritat: és el moment en que cada vida es veu plenament il·luminada per la mirada d’Aquell que és TOT Amor.
En recordar els nostres difunts, doncs, no mirem només cap a la mort, sinó cap a la plenitud de la vida a la que tots estem cridats. Ells ja estan en mans de Déu, i aquestes mans són les del Pastor que coneix cadascú pel seu nom, que no oblida cap gest d’amor, cap llàgrima oferta amb fe. Ja ha ressonat, per a tots ells, la veu clara i misericordiosa del Senyor: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que Ell us tenia preparat des de la creació del món”;
Només queda, per a nosaltres, que pelegrinem encara per aquest món que passa, renovar la nostra esperança per escoltar aquestes mateixes paraules.
Que la nostra vida, sostinguda per la Paraula, els sagraments i la caritat, sigui preparació constant per a aquesta definitiva trobada, quan Crist ens digui: “Veniu, beneïts del meu Pare.”
Gna. Montserrat Umbert
