El temps transcorre en silenci i, després d’uns dies de serenor i reflexió, arribà el 10 d’abril, un dia que, des de la convocatòria, sabíem que marcava l’inici del Capítol. Ens trobem entre germanes, moltes de les quals ja estem acostumades a viure aquestes trobades, però es notava en l’ambient una actitud respectuosa i serena davant l’acte que anàvem a començar, i que, com sempre, porta la seva novetat.
Les germanes capitulars, després de ser cridades pel seu nom, van ocupar el lloc corresponent a la sala, que estava ordenada i decorada per a l’ocasió. L’oració inicial començà amb una introducció que feia referència a la Paraula de Déu, a la llum, al carisma congregacional, símbols que es van anar col·locant al costat d’una cepa de vinya, que ens recordava el lema i les directrius per on hem de transitar. L’oració continuà amb un cant a l’Esperit Sant, un salm, una pregària i un cant a Maria, demanant la seva ajuda i protecció.
La germana Ana Belén Verísimo, presidenta del Capítol, adreçà la salutació inicial en els quatre idiomes materns de les germanes, un detall d’empatia i proximitat. Començà fent al·lusió al lema capitular, que anà desenvolupant i aplicant al moment que estàvem vivint.
Continuà recordant-nos:
“Sabíeu que el gran protagonista del Capítol és l’Esperit de Déu. És Ell qui us guia i orienta en el camí… és el Senyor qui camina al vostre costat… i en aquest caminar s’aniran obrint els ulls del cor, de la fe, del carisma. Per això, igual que els deixebles, vosaltres narrareu el que heu viscut: els trams bonics d’aquests darrers quatre anys i els trams més desafiadors. El fruit del Capítol no dependrà del que hagueu fet o deixat de fer… ni tampoc de les forces o la creativitat… sinó de l’escolta i de la valentia per respondre a les preguntes que sorgeixin, deixant-vos il·luminar per la Paraula. Jesús és aquí, amb nosaltres… al nostre costat… amb discreció… sense envair… sense imposar… tot i que, probablement, en alguns moments, sentirem la seva veu preguntant: A què has vingut?Es tracta de buscar el millor per a la Província i, per tant, per a la Congregació. Es tracta d’escoltar, dialogar, cercar, discernir, no en solitari, sinó juntes.”
Acabà dient:
“El Capítol és un temps feixuc de treball pel bé de la Província i de la Congregació. I encara més, sabent que el nostre referent carismàtic es troba en aquestes terres del Pare Coll. És aquí, en aquesta Província, on totes les germanes de la Congregació han de venir amb les seves mirades, els seus peus i els seus cors, per enfortir-se i amarar-se de les nostres fonts carismàtiques. Per això, la Província de Sant Ramon de Penyafort té una missió carismàtica i congregacional amb un caràcter universal que transcendeix les seves fronteres.”
La resta de la jornada es desenvolupà amb els primers passos necessaris per iniciar aquests esdeveniments: elecció de la secretària i de les escrutadores, i tot seguit, es va donar pas a la lectura de les Memòries, començant per la de la germana M. Rosa Masramon, i continuant a la tarda amb la mateixa dinàmica.
Amb el compromís de continuar informant.
Les Germanes Capitulars
