La jornada d’avui ha començat amb la celebració de l’Eucaristia. Els textos de la Paraula de Déu han servit com a introducció al que posteriorment serien les dues xerrades del dia.
A l’homilia, fra Jesús Díaz Sariego, OP, ha fet referència als textos bíblics: Daniel 3,14: “Beneït sigui Déu, que envià un àngel per salvar els seus servents…” i Joan 8,31-42: “Si Déu fos el vostre Pare, m’estimaríeu, perquè jo he sortit de Déu… i no he vingut per iniciativa pròpia.”
En les seves exposicions, fra Jesús ha desenvolupat el tema: Què ens pot ajudar a seguir Jesús?
Hi ha destacat dos aspectes fonamentals:
1r. Purificar els propòsits.
Ens hem de manifestar i actuar com a persones autèntiques; ser qui som realment i no amagar-nos darrere d’una màscara. Per això cal integrar totes les parts del nostre “jo”, purificar les nostres intencions i reconciliar-nos amb nosaltres mateixes, acceptant-nos amb serenor tal com som. Es tracta de ser més realistes i evitar el narcisisme tan present en la nostra societat.
Avui dia es valora molt la transparència: mostrar en les nostres accions allò que realment som. Cal desterrar l’activisme que consisteix a omplir el temps d’activitats que ens impedeixen reflexionar i que fuig del silenci, necessari per retrobar-nos amb nosaltres mateixes. Buidar-nos per omplir-nos del que és veritablement important.
2n. Desenvolupar una actitud d’humilitat, entesa avui com l’acceptació de la veritat: assumir el nostre passat, els nostres orígens i el present tal com és, evitant els deliris de grandesa del passat. En aquest context, ha citat Joan 13,8: “Si no et deixes rentar els peus, no tens part amb mi.” Quan ens mostrem més humils, generem més confiança i resultem més creïbles als ulls dels nostres contemporanis.
També ha fet referència a la manca de líders tant del passat com de l’actualitat. Els joves no tenen referents clars i positius per consolidar la seva vocació. És fonamental purificar les nostres expectatives, les nostres accions i els nostres projectes de futur. Una nota interessant que ha destacat, és que la doctrina dels últims Papes continua essent un referent per a alguns sectors de la societat actual. El pensament del papa Francesc té un lideratge reconegut a nivell mundial.
Ha subratllat també la importància de desenvolupar l’autoritat moral i la voluntat d’arribar a acords, així com abandonar les discussions buides, les guerres dialèctiques i els enfrontaments estèrils, sense cansar-nos mai del diàleg. Com diu el Papa: “Ningú no pot lluitar per la vida aïlladament.” Cal una comunitat que ens ajudi a somiar juntes. Quan lluitem soles, correm el risc de viure d’espectres que no existeixen.
Ha destacat igualment el valor del reconeixement, que avui dia té una gran importància en tots els àmbits, també en la vida religiosa. És essencial que cada germana se senti reconeguda i valorada.
En la seva exposició, ha subratllat la importància de cultivar una actitud agraïda i de saber-la expressar. Necessitem humilitat per reconèixer el valor que els altres tenen en la nostra vida. Per reforçar aquesta idea, ha citat el passatge d’Emaús (Lluc 24,28-32): “No ens cremava el cor mentre ens parlava pel camí…?”, fent referència a la dimensió eucarística de la vida com a do gratuït que es parteix i es comparteix.
Finalment, ha abordat breument, però amb exemples concrets, la rellevància de conceptes fonamentals per a la vida religiosa com l’autoritat moral, el poder, l’obediència, la vulnerabilitat, la fragilitat, la sinodalitat i la responsabilitat. Són realitats amb força pròpia, essencials en la vida comunitària i a tenir molt en compte en el context del Capítol Provincial.
Germanes Capitulars
