Avui dia 7 d’abril, comença el XV Capítol Provincial electiu de la Província Sant Ramon de Penyafort (Catalunya, Menorca i Àsia) a la Casa Mare de Vic.
Ahir a la tarda, després de l’arribada de les germanes capitulars, va tenir lloc l’acollida per part de la Gna. M. Rosa Masramon, en un ambient d’alegria i fraternitat per la trobada. Un moment especialment emotiu va ser la presentació de les germanes d’Àsia, ja que per a algunes era la primera vegada que trepitjaven aquestes terres d’origen, cosa que les va commoure profundament.
Ens acompanya en aquesta trobada la Gna. Ana Belén Veríssimo OP, priora general, la presència de la qual és signe de comunió amb tota la Congregació.
Avui han començat els dies d’espiritualitat, dirigits pel Fr. Jesús Díaz Sariego, OP, Prior provincial de la Província d’Hispània, presentat per la Gna. Maria Rosa com una persona propera, fraterna i germà en el carisma dominicà. Ella li va agrair la seva disponibilitat per acompanyar-nos aquests dies, malgrat les seves nombroses ocupacions.
En començar a compartir, va fer referència al lema del Capítol, que, segons va dir, li serviria de fil conductor en les seves exposicions. Lc 24,13-34, el relat d’Emaús en clau pasqual, va ser el centre de la seva comunicació. Els deixebles parlaven pel camí, dialogaven, discutien els esdeveniments; Jesús s’hi acosta i els interpel·la… Ell també ens interpel·la moltes vegades, personalment i comunitàriament. Ens acompanya, però ens fa entrar dins nostre per comprendre el que vivim. No es tracta de tenir-ho tot clar, sinó de qüestionar-nos per saber com i on estem.
Pel camí… caminem amb el Senyor, personalment i comunitàriament. El camí el fem amb altres: això és una força, una ajuda, una donació. Els temps que vivim són diferents; abans la vida religiosa era autosuficient, però actualment el camí pasqual ens mostra que ens necessitem. Cal connectar amb la tradició i també amb la novetat. Mantenir “l’eix, allò que fa de pivot” de la Congregació. El que és nou també necessita referents: l’origen del qué viuen les noves generacions, amb les seves sensibilitats i cultures en altres latituds i contextos.
El Senyor ens acompanya; Ell hi és, però potser no el reconeixem… Sant Pau, a 1 Cor 14,20, ens indica unes exigències per seguir caminant: maduresa i equilibri personal, capacitat per establir vincles, confiança per prendre decisions compartides i mantenir relacions saludables i fraternes, una visió unificada de la vida. La vida és un projecte en construcció.
Aquestes són quatre pinzellades del molt que ens ha transmès i que, alhora, compartim amb totes vosaltres.
Seguirem en comunicació.
Germanes Capitulars
