El dissabte 5 d’octubre, Vic ens va rebre amb un ambient tardorenc de grisencs núvols, que a poc a poc van donar pas a un cel blau i a una temperatura agradable que ens va acompanyar durant tot el dia.
Les germanes de la Província vam ser convocades a la Casa-mare que ens rep als espais que ens evoquen records, d’itineraris recorreguts, històries viscudes, aprenentatge del carisma…
L’objectiu principal fou rebre la programació provincial, que comporta, l’alegria de la trobada, l’oportunitat de dialogar, la pregària compartida, l’acolliment, la interpel·lació personal i comunitària per començar una nova etapa en el nostre camí.
S’inicià amb una pregària al voltant de la llum, “leitmotiv” de la trobada, amb una simbologia que ens va portar a recordar la necessitat de ser llum alhora que ens desgastem, no només d’una manera individual, sinó que també com a comunitat.
“Doncs bé, tot mestre de la llei que s’ha fet deixeble del regne del cel, és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles” (Mt. 13,52) Així va ser la nostra reunió.
A l’exposició de la programació provincial trobem missatges sabuts, essencials en la nostra vida consagrada sobre; l’oració, els consells evangèlics, la vida fraterna, la formació, la missió en les múltiples manifestacions, etc. Van ser missatges que necessiten ser escoltats una i altra vegada, no només per recordar sinó per aprofundir i descobrir la novetat que avui ens poden aportar. Són valors troncals que no podem oblidar, roca sobre la qual s’edifica la nostra vida consagrada.
A la programació provincial també se’ns parla de la vivència de la sinodalitat, la interculturalitat, l’ecologia, la tecnologia etc. La societat en què vivim, els contextos culturals, la nostra pròpia Congregació canviant, l’Església amb els seus ensenyaments, ens interpel·len i empenyen a acollir, integrar i discernir en la nostra existència, tant personal com comunitària, aquestes realitats actuals que passades per l’Evangeli ens han d’ajudar a la vida consagrada i a la missió.
L’última part de la trobada va ser compartir el caminar de la Província. Va tenir molt protagonisme la fundació a Indonèsia, sobre la qual la Gna. Maria Rosa va comunicar amb tota mena de detalls, la seva situació actual així com la visita que ella i la Gna. Rosa Alsina, faran properament a les comunitats d’Àsia per fer un acompanyament presencial que il·lusioni i enforteixi el seu caminar, per part nostra les recolzarem amb el record i la pregària.
Àgape fratern i visita a les germanes de la Residència van posar el colofó final a la trobada.
Tornar a la Casa-mare, és sempre un regal, és la casa “pairal” on les filles es troben bé, perquè són acollides per altres germanes que s’esmercen i preocupen perquè la nostra estada sigui feliç i fraterna.
Gràcies a les dues comunitats de la Casa-mare de Vic.
H. Rolindes
