Estimada germana Carmen.
Ara ja fa 50 anys que vas arribar a Ferreries. Vas arribar en uns moments que no eren fàcils, moments d’il·lusions i l’incerteses.
Fou l’inici del nostre col·legi Sant Francesc d’Assís, llavors encara era un projecte. Les germanes franciscanes no es podien fer càrrec de la direcció d’una escola amb unes condicions totalment precàries.
Quan et van demanar si et veies amb cor de posar-te a la direcció d’un viatge tan inversemblant, vas dir que sí, sense dubtar-ho gaire. Així va ser que el 1974 vas arribar a Ferreries amb la Pilar Martínez i la Virtudes. No teníeu ni casa on estar, encara que l’ambient solidari del poble d’aquells moments va fer que la família d’en Bep i l’Eulària us deixessin un pis.
Vas ser una directora d’empenta. Et recordem com una persona amb moltes qualitats. Tenies caràcter, coratge i energia i no t’arrufaves davant les dificultats, que van ser moltes.
Ens agrada recordar les teves paraules en motiu de la celebració dels 25 anys de l’escola quan et van demanar què recordaves d’aquells anys. Vas dir:
El meu record té expressió de joia, d’esforç conjunt, d’il·lusió compartida, d’engrescament col·lectiu, d’agraïment. Compartíem els bens materials i també la nostra riquesa personal. Ens estimàvem. Sentíem l’alegria del treball en equip. Sento que la meva persona es va enriquir en aquest treball de conjunt.
Gràcies Carme, per la teva entrega i el teu testimoni.
Pere Allés
Primer president de l’AMPA
Col·legi Sant Francesc d’Assís
