Oh Betlem, “casal del pa”, ja no ets la més petita;
en la teva humilitat hi ha divines trasmudances:
l’Increat hi és nadó i el Verb, paraula humana:
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes.
Betlem: el nom significa casa del pa. En aquesta “casa” el Senyor convoca avui a la humanitat. Ell sap que necessitem alimentar-nos per viure. Però sap també que els aliments del món no sadollen el cor.
Betlem és el punt d’inflexió per canviar el curs de la història. Allà, Déu, a la casa del pa, neix en un pessebre. Com si ens digués: Aquí estic per vosaltres, com el vostre aliment. No pren, sinó que ofereix l’aliment; no dóna alguna cosa, sinó que es dóna ell mateix. A Betlem vam descobrir que Déu no és algú que pren la vida, sinó aquell que dóna la vida. A l’home, acostumat des dels orígens a prendre i menjar, Jesús li diu: «Preneu, mengeu: això és el meu cos» (Mt 26,26). El petit cos de l’Infant de Betlem proposa un model de vida nou: no devorar i acaparar, sinó compartir i donar. Déu es fa petit per ser el nostre aliment.
Nodrint-nos d’ell, el Pa de Vida, podem renéixer en l’amor i trencar l’espiral de l’avidesa i la cobdícia. Des de la “casa del pa”, Jesús porta de nou a l’home a casa, perquè es converteixi en un familiar del seu Déu i en un germà del seu proïsme.
Davant el pessebre, comprenem que el que alimenta la vida no són els béns, sinó l’amor; no és la voracitat, sinó la caritat; no és l’abundància ostentosa, sinó la senzillesa que s’ha de preservar.
Homilia del papa Francesc en la missa de la Nit de Nadal
Carta de Navidad del prior provincial de la Provincia de Hispania, fr. Jesús Díaz Sariego
