Paraula de Vida i llum en el cor
No caminem sols cap al Nadal; deixem que ens acompanyi Maria, la mestra que ens ensenyarà a ser oïdors de la Paraula. Perquè Déu ens ha parlat de moltes maneres, sobretot a través de Jesús el seu Fill. I continua parlant-nos també de moltes maneres, a través dels signes dels temps. Ens parla, sobretot, des del silenci i amb el silenci dins el més profund del nostre cor. Però cal saber-lo escoltar.
En Maria tenim un model com a oïdora de la Paraula. Tan profundament la va escoltar, que el Verb es feia carn, per obra de l’Esperit Sant en les seves virginals entranyes. Primer l’escolta en el cenacle del seu interior, rendint-se davant el misteri: “Sóc l’esclava del senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.” Després la proclama als quatre vents, convertint-se en pregonera profètica dels drets humans: “derroca els poderosos dels soli i exalta els humils. Omple de béns als pobres, i els rics se’n tornen sense res”.
Maria és capaç de dir des del seu no-res el “sí” més generós a l’acció de Déu. Creu en el seu designi, l’accepta i el rep com a Paraula de Déu. Aquella Paraula que no pot fallar mai perquè és expressió de Déu mateix. Per això la seva cosina Elisabet l’exalça amb tota raó, dient: “Benaurada tu que has cregut ets beneïda entre totes les dones”.
El Senyor ve, ja és a les portes. Pels camins profètics d’Isaïes, pels aspres contorns del Jordà amb Joan el Baptista, en la ferma i suau expectació de Maria, la noia de Natzaret, ja s’albira la silueta del Fill de l’home avançant amb pas lleuger per les rutes de la llibertat i la justícia. Veniu, Jesús, veniu!
