TROBADA AMB LA PRIORA GENERAL I GERMANES DEL SEU CONSELL
El 17 de desembre de 2017 va tenir lloc a la Casa Mare de Vic la trobada final de la Visita canònica, a la qual hi foren convocades totes les comunitats.
Aquesta visita la va iniciar la nostra Priora general, Gna. Mª Natividad Martínez acompanyada per les diferents conselleres, el passat mes de maig de 2017 i una per una va recórrer les 30 comunitats de la Província, escoltant i animant les germanes així com convidant-nos a reflexionar i a mantenir viu l’Esperit del Senyor i l’amor a la Congregació.
Aquesta trobada conclusiva, es va iniciar a la sala d’actes amb una salutació de benvinguda i una pregària molt apropiada al moment.
L’ordre del dia va tenir com a punts principals el matí, dos temes:
– La Formació permanent a càrrec de la Gna. Mª Inés Fuente
– La Carta de la Gna. Mª Natividad Martínez a la que ens va donar una visió clara i positiva de la Província, remarcant els aspectes ja aconseguits i els punts a millorar.
La tarda es va dedicar principalment al diàleg i exposició per part de les Gnes. Conselleres de temes d’interès congregacional com:
– La Fundació Anunciata Solidària.
– La Presentació del Compendi de la Història de la Congregació.
– La Trobada a Roma de Pastoral vocacional.
És difícil resumir tota la rica exposició que ens va presentar la Gna. Mª Inés; em limitaré a enumerar les preguntes i afirmacions que més ens van impactar.
Creiem en la Formació permanent?
Ens interessa de veritat?
Certament va reconèixer que les Gnes. de la Província Sant Ramon de Penyafort la valorem molt i això es demostra en la participació massiva a cadascuna de les convocatòries que es proposen a tots els nivells: eclesial, congregacional i molt més encara provincial.
Però, què és la Formació permanent?
Tenint en compte alguns documents eclesials com “Vita consecrata nº 65”, “Caminar des de Crist nº 15”; “A vi nou, bots nous” i “Les nostres lleis” aquestes són les principals afirmacions:
La Formació permanent és el procés de configuració i assimilació dels sentiments de Crist: impulsos, emocions, desitjos, afectes, sentiments.
És el Pare, per la força de l’Esperit qui forma en nosaltres el cor del Fill.
La Formació permanent abasta tota la vida i s’estén a tota la persona; de per si, és permanent tot i que el creixement no és lineal sinó que té avenços i retrocessos.
Si la vida no és Formació permanent, és frustració permanent; si no caminem, retrocedim.
Citant a Amedeo Cencini, va aclarir els termes “Docilitas” i “Docibilitas” tots dos molt relacionats amb les actituds que exigeix la Formació permanent.
“Docilitas” és docilitat, col·laboració, disponibilitat.
“Docibilitas” és deixar-se impactar per la realitat i extreure de la vida l’oportunitat que ens dóna per créixer.
Segons les NL. la comunitat és l’element fonamental de la Formació permanent; que esdevé en les relacions humanes i ens exigeix “docilitat”, “docibilitas relacional”. La vida quotidiana i les seves perifèries tenen una densitat de presència de Déu: pobres, febles, els que pateixen.
Finalment va remarcar la importància de l’Estudi com a font de fecunditat en la contemplació i missió apostòlica. Estudi que ha de ser una atenció a La Paraula, L’Escriptura i els clams del món.
Ens va convidar a ser com Maria de l’Anunciació que va escoltar la Paraula, la va meditar en el seu cor, la va fer fructificar i va donar al món el Salvador.
Va considerar com a imprescindible:
1. Crear una cultura de la Formació permanent en la qual es complementi la sensibilitat, que és convicció experiencial, amb l’estil de vida i la corresponent praxi, cursos, lectures, reunions, treballs …
2. Ser responsables individual i comunitàriament de la Formació permanent com resposta a l’amor de Déu i com consagrades amb la missió d’ajudar a altres.
3. A nivell institucional cal avançar en la conscienciació, creant fonts i promovent l’Itinerari formatiu.
Després d’uns breus minuts de descans, va continuar la Gna. Mª Natividad Martínez llegint la cita Is 40, 21-31 com a introducció a la Carta adreçada a les Germanes de la Província. Ens va recordar, en primer lloc, i com a punt de partida, el lema de l’últim capítol general “Una Anunciata renascuda per a una evangelització audaç” eix motivador i orientador en cada reflexió i amb cada germana i comunitat.
Importants són els subratllats de cada un dels cinc primers paràgrafs que ens deixa com a tasca:
– Animar a enfortir la consciència de la necessitat de la presència i actuació de l’Esperit Sant en cadascuna i en la comunitat.
– Recordar i agrair l’acció misericordiosa de Déu, alliberadora de tot.
– Incentivar una mirada nova, positiva, generadora de vida i de bé.
– tendre la vinculació personal amb el que és essencial en la nostra vida; Déu, el seu Regne i la nostra consagració a Ell.
– Revifar el sentit de pertinença a la Congregació: Sentir-se’n part, partícip i responsable.
En el seu pas per les comunitats va constatar, el bon esperit que les anima, valorant els següents punts:
– L’organització de la comunitat d’acord a les Prioritats indicades en els Capítols.
– La Formació permanent.
– La Formació inicial
– La integració i comunió de totes les comunitats.
– L’esperit apostòlic, missioner i solidari.
– L’atenció i cura de les Gnes. grans i malaltes.
Va insistir en la necessitat de seguir cuidant i portant a la perfecció els elements que componen la nostra vida de Dominiques de l’Anunciata:
– La vida fraterna consagrada
– La formació permanent fins la configuració amb Crist.
– La contemplació.
– La missió de predicació.
– La pastoral juvenil vocacional específica.
– Les Nostres Lleis.
Finalment ens va recordar uns números de les Constitucions i Actes que, encara que no són fonamentals a voltes s’ometen:
De NL número 55 referent a la Creu dominicana i el 66 que fa referència a les Completes. I del número 91 de las Actes del capítol general sobre les Visites als familiars.
Va acabar agraint als Consells provincials del sexenni la bona relació, recolzament, col·laboració i comunicació; a totes les Gnes. l’acollida, receptivitat i els detalls envers ella i les conselleres i ens formulà una pregunta a manera d’avaluació de la visita: què ens ha deixat la visita canònica?. A la que van respondre algunes germanes donant gràcies pel pas de l’Esperit a cada comunitat, pel gran sentit congregacional viscut i per la necessitat creada, d’una més intensa vida espiritual i de pregària personal.
Vam continuar la trobada amb l’Eucaristia a l’església de la Casa Mare; fou el moment privilegiat per l’acció de gràcies continuant amb el dinar la comunicació fraterna.
La sessió de la tarda, tal com s’ha indicat en l’ordre del dia, se’ns va oferir un temps per preguntes sobre temes congregacionals, inquietuds o dubtes.
La Gna. Mª Victoria S. Urrutia, ecònoma general, ens va explicar amb tota claredat la nova “Fundació Anunciata Solidària”: el perquè de Fundació, el patronat, l’equip gestor, la finalitat i la seva subvenció inicial.
Seguidament les Gnes. Mª Inés Fuente, Mª Àngels Fíguls i Mª Núria Cuéllar, membres de l’equip d’investigació del Carisma, ens presentaren el llibre “Compendio de Historia de la Congregación HH. Dominicas de la Anunciata 1856-2016”.
Treball interessant i minuciós que recorre el 160 anys de la Història congregacional i en els seus 8 capítols sintetitza els 7 volums de les Cròniques en els que s’expliquen els principals esdeveniments de la vida de l’Anunciata des dels orígens fins el moment actual i capten el carisma que li va infondre el P. Coll i com es va desenvolupant a través de les germanes en el temps i en les diverses cultures.
Cada comunitat en va rebre dos exemplars de mans de la Priora General.
A la pregunta sobre l’última trobada a Roma de Pastoral Vocacional a la que hi van assistir Gnes. de la Congregació, la Gna. Ana Mª Penadés va expressar l’experiència viscuda i com malgrat la manca de vocacions que pateixen totes les congregacions, principalment a Europa, es respirava un clima d’esperança, recerca de nous mètodes i sobre tot estudi i aportació per el proper Sínode dedicat als joves.
La jornada va acabar amb el rés de les Vespres i un berenar ofert per la comunitat de Vic, una mostra més de les delicadeses amb les que sempre ens acullen.
Gna. Mª Isabel Andres
