Una invitació a viure la Quarema des de la perspectiva de l’any de la Vida Consagrada
CONVERSIÓ per José Ángel Beltrán/ PV dominicana
Cada any ressona per a nosaltres aquest magnífic inici de l’Evangeli de Marc que ens anuncia la bona notícia que tots esperem: “S’ha acomplert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova” (Mc 1,15).
La vocació està íntimament relacionada amb aquesta triple experiència a què se’ns convida:
Per una banda, la sorpresa, l’expectació, l’alegria d’una cosa insospitada que es descobreix com a anhel del cor i com a promesa de vida (“S’ha acomplert el temps i el Regne de Déu és a prop”). La vocació sempre desperta en nosaltres aquesta passió de què parlàvem i ens porta a redescobrir la novetat de la vida que se’ns proposa. Ens posa en “estat d’alerta” davant d’una proposta que toca directament les aspiracions i els desitjos més íntims que tenim.
Per l’altra, un imperatiu que condiciona la nostra resposta: “Converteix-te!”… canvia de vida, renova els teus somnis, les teves opcions, la teva manera de mirar i fer les coses… transforma’t a semblança del qui et convoca. La vocació és una crida a la plenitud, i per a viure així cal “deixar anar llast” i refermar les opcions que fonamenten la pròpia vida. Dedica temps a aprofundir en tu mateix/a, fes-te les preguntes importants: quin sentit té la meva vida?, ¿per a què o per a qui he nascut?, a qui em vull entregar?… I dóna’t temps i espai per a poder respondre amb veritat. La vocació necessita “fondària” personal per a poder-se refermar i créixer.
I, finalment, “creu en l’evangeli!” Recolza la teva vida i la teva entrega en la Paraula del qui és més gran que tu i et convoca… Posa l’esperança més enllà de les teves pròpies forces o capacitats i confia en un amor que és més fort que la mort… Descansa en les mans d’un Déu que té sobre la humanitat i sobre tu mateix/a un destí amorós. La vocació no és un repte per a uns pocs herois, sinó una invitació a la humilitat, a la senzillesa de cor, a la netedat en la mirada, a la capacitat de reconèixer-se “petit” i deixar-se fer i convocar per un Déu que és gran en l’amor.
Cançó “En la profundidad”: Luis Guitarra
Paraules:
“En la profunditat no hi ha res que no sigui sorprenent”… Busseja dintre teu, descobreix la bellesa que t’habita, gaudeix de la “petitesa” davant d’un Déu que és més gran que qualsevol de les nostres preocupacions, pors i dubtes… “Entra-hi en relació”.
Paraula:
“Portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres” (2Co 4,7).
Qüestions per a la reflexió:
• Què significa per a mi “convertir-me”?
• Què he de canviar en la meva vida per a viure la vocació a què Déu em crida?
• Dedico cada dia una estona a aprofundir en la meva relació amb Déu?
• Analitza la teva relació amb Déu. Sóc fang “emmotllable” en les seves mans, o la meva vida presenta massa “resistències” a la seva acció en mi?
Missatge del papa Francesc per la Quaresma 2015
