Sona el despertador
Tant les paraules d’Isaïes com les de Pau i sobre tot les de Jesús, ens conviden a la vigilància, a estar desperts i atents, preparats en tot moment, que la vinguda del Senyor a la nostra vida succeeix en els moments més inesperats: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”.
El que deia Isaïes a la “casa de Jacob”, al poble israelita, ens ho diu avui a nosaltres: “Església de Jesús, vine, camina a la llum del Senyor”. Pau ens adverteix que “és hora d’espavilar-se”, “el dia s’acosta”. Els qui estan adormits, distrets, satisfets de les coses d’aquest món, no esperen cap salvador, i corren el perill de perdre una altra vegada l’ocasió: la proximitat del Senyor, que sempre està venint a les nostres vides per omplir-nos de la seva salvació.
L’Advent, no és tant qüestió de calendari -unes setmanes de preparació al Nadal-, sinó una actitud espiritual que ha de durar tot l’any i que en aquests dies intensifiquem d’una manera especial: l’actitud d’atenció, de vigilància, d’espera activa. Com la Pasqua no és un espai de set setmanes, sinó una convicció que ens mou tot l’any, encara que en durant una cinquantena la celebrem amb més intensitat. Sona el despertador, però ens deixem despertar? O seguim dormint, fent veure que no ho hem sentit?
