La festa del dia 9 de novembre, dedicada a venerar les nostres Germanes Màrtirs, va ser intensa, solemníssima i viscuda en un ambient de joiosa fraternitat.
La iniciem el dissabte a primera hora, des dels diferents llocs; unes en cotxe particular i altres, a partir de Vic o des de Barcelona, en autocar. Els punts geogràfics de referència per a la trobada són les ciutats de Ripoll i Vic.
Hi participàrem 89 germanes en representació de totes les comunitats de la Província, exceptuant les quatre d’Àsia, que vam tenir molt presents en el record i la pregària. En la celebració eucarística també se’ns van unir alguns familiars de la germana Ramosa Fossas.
La pregària de laudes ens va posar en sintonia amb la festa que celebraríem. Ja en la monició recordàvem el text de l’Himne als màrtirs del segle XX:
«Els màrtirs són llavors de pau, signes d’amor, torxes de fe, llum que il•lumina des del cel i anima els que estem en la terra. Amb la seva vida i la seva mort són model per als cristians i ens impulsen a la fidelitat a Crist per damunt de tot. El martiri és el signe més autèntic de l’Església de Jesucrist: una Església formada per homes fràgils i pecadors, però que saben donar testimoni de la seva fe incondicional fins a entregar la vida».
El cant dels salms, les lectures i sobretot els dos himnes compostos per la germana Rosa Font per a aquesta festa ens van fer vibrar i ens van transportar a la cerimònia solemne de la Beatificació que tingué lloc a Roma el 2007.
A tres quarts de dotze iniciem una pregària entorn del monument dedicat a la germana Ramona Fossas, dins l’església del Monestir de Santa Maria de Ripoll, en la qual es fa menció de la biografia de la màrtir i es llegeixen textos referents al testimoni de fe, esperança, amor i llibertat que ens transmeten tots els màrtirs, intercalant-hi el cant d’antífones pròpies del tema. En l’oració conclusiva demanem al Senyor que el seu exemple ens animi a viure amb entusiasme el carisma de l’Anunciata i a ser fidels cada dia a les coses petites per a ser testimonis coherents dels valors del Regne en el nostre món.
L’Eucaristia va ser solemníssima. La presidí l’arxipreste de les parròquies del Ripollès, mossèn Melitó Tubau Espelt, natural de Borredà i rector de Ripoll i Gombrèn. En l’homilia va fer ressaltar el valor i testimoni de les germanes màrtirs en fidelitat a Jesucrist i ens convidà a seguir el seu exemple de fe ferma, amor generós i esperança sense límits.
La germana M. Àngels Fíguls va dirigir tota la part musical, acompanyada pel mestre Modest Segura, organista del temple i gran professional de música sacra.
Junt amb el pa i el vi, presentàrem l’ofrena d’un ram de lliris blancs, que vam col•locar al costat d’un roll up que representava les nostres set màrtirs.
Després de la missa, com en tota festa, vam compartir un dinar de germanor, aquesta vegada i per a alliberar la comunitat de Vic, al restaurant Cal Peyu, molt pròxim al Santuari de la Gleva. Va ser un altre moment de goig i convivència fraterna.
Cap a les cinc de la tarda anàrem a la Casa Mare, on vam participar juntes d’unes vespres solemnes, amb la posterior veneració de les relíquies de les germanes Reginalda Piques i Rosa Jutglar, les úniques que conservem.
A les sis ens acomiadàvem, no sense fer abans una visita al monument a les nostres Germanes, situat al jardí de la Casa Mare i que en aquella hora foscant oferia un aspecte singular.
Va ser una celebració inoblidable; això és el que unes i altres repetien en tornar a les comunitats respectives.
Màrtirs de l’Anunciata, des del cel intercediu per la Congregació!
