El passat 15 de maig, a la tarda, la nostra escola, antigament «Mare de Déu del Roser» i actualment FEDAC Amílcar, va viure una jornada molt especial i carregada d’emoció amb la celebració de la trobada d’exalumnes organitzada amb motiu dels 150 anys de la fundació del centre. L’acte va esdevenir un espai de retrobament i de memòria compartida, reunint diverses generacions d’antigues i antics alumnes que, al llarg dels anys, han format part de la història viva de l’escola.
La celebració es va iniciar amb una eucaristia d’acció de gràcies, viscuda amb joia i emoció. Durant la cerimònia vam recordar totes aquelles persones que, amb dedicació i estima, han contribuït a construir la identitat i els valors de les Dominiques. Moltes exalumnes evocaven amb afecte el record de religioses que havien marcat la seva etapa escolar. La missa va concloure amb el cant de l’Himne al Pare Coll, un moment especialment emotiu que va unir les veus i els records de diverses generacions.
Posteriorment, les persones assistents van poder gaudir d’una visita al pati de l’escola i a la biblioteca, espais plens de significat per a molts dels presents. A la biblioteca s’hi havia preparat una exposició dedicada a la història de l’escola, amb materials, documents i objectes que permetien fer un recorregut pel passat del centre i reviure moments significatius de la seva trajectòria educativa i humana. Igualment, l’exposició de fotografies de diverses promocions d’exalumnes va despertar nombroses emocions, somriures i converses entre antics companys i companyes que compartien records d’infantesa i joventut.
Com sovint es diu en el món educatiu, un bon mestre no és només qui transmet coneixements, sinó qui deixa petjada en el cor dels seus alumnes. Aquesta sensació va ser ben present al llarg de tota la trobada: en cada abraçada, en cada record compartit i en cada nom pronunciat amb afecte, es feia evident que l’escola ha estat, per a moltes generacions, molt més que un lloc d’aprenentatge acadèmic; ha estat un espai de creixement personal, de valors, d’orientació professional i d’acompanyament humà i cristià.
Un dels moments més entranyables de la tarda es va viure al pati de l’escola, on moltes exalumnes van voler immortalitzar el retrobament fent-se fotografies al costat de l’emblemàtica olivera, símbol silenciós del pas de tantes generacions pel centre i testimoni de vivències, jocs i amistats que el temps no ha esborrat.
Durant la trobada també hi va haver diversos parlaments breus a càrrec de representants de la institució, que van posar en valor la tasca educativa, humana i espiritual desenvolupada per l’escola al llarg d’aquests 150 anys.
La jornada va concloure amb un refrigeri al poliesportiu del centre, en un ambient càlid, proper i festiu que va afavorir el retrobament i la convivència. Abraçades, records compartits i llargues converses van omplir aquest final de celebració, deixant constància que, malgrat el pas del temps, l’esperit de les Dominiques continua ben viu en el cor de totes aquelles persones que n’han format part.
Tal com deia sant Francesc Coll: “Abans d’ensenyar a pregar, prega; abans d’ensenyar a estimar, estima.” Una frase que resumeix l’esperit educatiu i humà que ha marcat generacions d’alumnes de les Dominiques, on l’exemple, la proximitat i els valors viscuts han estat, sens dubte, la millor manera d’educar.
Gemma Baldrich i Boix, exalumna
