«El va portar a una fonda i en va tenir cura» (Lc 10,35)
El passat 14 de febrer, amb motiu de la Jornada Mundial del Malalt —que se celebra cada 11 de febrer, coincidint amb la festa de la Mare de Déu de Lourdes— ens vam reunir sota el lema d’enguany: «La compassió del Bon Samarità: estimar portant el dolor de l’altre».
Va ser una jornada profundament participativa, amb la presència de persones de diversos àmbits, que ens va permetre connectar els valors de l’Evangeli amb la cura de la salut física i espiritual. Se’ns recordà que estimar de veritat implica fer-nos càrrec del dolor de l’altre, compartir-lo i assumir-lo amb gestos concrets de proximitat i atenció. El Bon Samarità no sols cura les ferides, sinó que acompanya la persona ferida fins a la fonda, símbol d’una comunitat que acull, protegeix i sosté.
En aquesta edició vam comptar amb el valuós testimoni de Miquel Mora, que compartí el que ell mateix anomena «Vivències de dolor, mort i resurrecció», des d’una mirada profundament humana, espiritual i plena d’esperança.
Ens recordà que l’acompanyament en la malaltia, la mort i el dol és molt més que una presència física: és saber escoltar, respectar el ritme de l’altre i reconèixer totes les dimensions de la persona —emocional, social, física i espiritual—. El dol es presenta com un temps de fragilitat, però també d’obertura, de recerca de sentit i d’esperança, en el qual actituds senzilles com la paciència, la confiança, el respecte i l’escolta sincera esdevenen un suport autèntic.
Acompanyar és, en definitiva, compartir el camí amb humanitat, ajudant a reinterpretar la pròpia vida i mantenint viva l’esperança en cada gest quotidià.
La trobada va concloure amb un testimoni especialment commovedor: l’experiència personal de Miquel Mora davant la malaltia i la mort de la seva filla Eva. Aquest dolor profund el va conduir a un camí de recerca interior, de formació teològica i de compromís en el servei d’acompanyament espiritual a persones que viuen situacions de malaltia i de dol.
Les seves paraules finals van ressonar amb força entre els presents, sintetitzant el sentit profund de la jornada:
«Mai no podré acompanyar ningú més enllà del territori que jo no he explorat.»
Amb aquesta invitació a viure l’acompanyament des de l’experiència, la proximitat i l’esperança compartida, vam cloure una jornada marcada per la compassió, la fe i el compromís amb la cura de les persones més vulnerables.
Gna. Mª Carmen Alberto Pons OP
Delegada de Pastoral de la Salut de Menorca
