JORNADES DE FORMACIÓ PERMANENT 27 a 29 de desembre
A la convocatòria de la Priora Provincial Gna. Maria Rosa Masramon i Consell van respondre diverses Gnes. unes 89, de les distintes comunitats (24) que formen la Província “San Ramon de Penyafort” a Catalunya i les Illes Balears.
Les germanes de les diferents comunitats -un bon exemple de multiculturalitat- arribaren puntuals a Vic, se entrellaçaven salutacions, abraçades i mostres d’alegria per trobar-se; a simple vista, semblava tenir-ho tot superat.
Davant el tema “Orientacions per una formació multi-intercultural” sorgien entre nosaltres unes preguntes: aquest tema no és per les que estan a missions? A la nostra edat serà profitós aquest tema?
La formadora Diana de Vallescar Palanca, Doctora en Interculturalidad semblava haver sentit els nostres dubtes i ens va introduir en el tema amb algunes preguntes que ens comprometien personalment, per a què aquesta formació? Què sabem? Com ho experimentem?
La metodologia seguida estava encaminada a donar-nos una teoria per entendre els conceptes, interioritzar-los i treure’n conseqüències. Així poder descobrir com la cultura té un sòl, un nucli central, uns aspectes invisibles que engloben els valors que donen sentit i sostenen a les persones que pertanyen a una determinada cultura i orienten el seu comportament “sembla que la terra que ens ha vist néixer sigui còmplice de la nostra manera de ser i d’estar …”
La diversitat avui és una realitat que la constatem a simple vista, però no es quelcom improvisat. En la lectura del Gènesis,1 es manifesta l’excel·lència de la diversitat. Déu en la creació crea un espai on conviuen aspectes contraris i, veient-t’ho, Déu digué que era bo; la diferència és valorada com molt bona; hi havia harmonia, encaixava bé el que era diferent i Déu va beneir la diversitat on tots tenien el seu paper, la seva importància. Però el somni de Déu es interromput pel missatge de Babel, imposició de la superioritat. L’orgull del ser humà trenca aquesta harmonia creient que res ni ningú la pot limitar, es creu superior i no reconeix ja la diversitat, només és bo el que és propi.
Davant el desafiament de la diversitat molts grups com: les multinacionals, les grans empreses, la universitat, els religiosos, s’interessen pel tema de la interculturalitat encara que els seus fins siguin ben diferents…
Després d’una introducció per situar-nos el tema vam passar a la celebració de l’Eucaristia celebrada per mossèn Joan Serrabassa que ens va presentar el temps de Nadal i la seva litúrgia com un reflex de la mateixa vida on la tendresa i l’alegria s’agafen de la mà amb els plors, la creu, els sofriments. Serà aquesta la realitat que vivim en les nostres comunitats, en la nostra missió? En les tres Eucaristies que M. Joan va presidir, expressà el sentit de les innocentades avui i de la llum que només pot il•luminar amb els qui la posseeixen.
En el nostre procés humà hem de conèixer el que ens configura, per això és molt important conèixer la nostra cultura, els referents culturals que condicionen la nostra manera de veure, de ser i d’estar a través de la família, del medi, de l’educació… això és clau per seguir avançant… ningú estima el que no coneix.…
Però no vivim distribuïts en grups de cultures iguals sinó que d’uns anys ençà se’ns presenta un desafiament ineludible a les societats formades per diferents grups lingüístics, ètnics, religiosos; són realitats que s’imposen en la majoria de països, ciutats i inclús en les pròpies famílies i hem d’aprendre a gestionar-les. No n’hi ha prou amb ser obertes hem de formar-nos, tenir curiositat per conèixer els referents culturals que condicionen la manera de veure, de ser i d’estar de les persones amb les que ens relacionem.
La vida religiosa congrega una diversitat molt gran de membres i a això se suma la diversitat inherent de la missió, cada vegada més extensa. D’aquí que és molt important aprendre a conviure i a crear punts de trobada. Això ens evitarà dificultats i mals entesos. De nosaltres depèn que la diversitat sigui una oportunitat per créixer i enriquir-nos. D’aquí l’interès pel tema de la interculturalitat. Així mateix és necessari treballar en la formació i en la missió de manera que ajudi a obtenir més apertura davant la diversitat. Comprometre’s per la igualtat d’oportunitats i l’equitat. Treballar per una cohesió social. Fomentar la participació critica en la vida i les decisions democràtiques. Respectar la vida del planeta…
La cultura va modelant; els comportaments són modelables, ens parlen que tenim una naturalesa comuna, una base humana i unes necessitats. Si la diversitat es constitutiva del ser humà, de quina manera acollim la diversitat? ¿Què necessitem aprendre per caminar? La formadora ens féu visualitzar un preciós documental amb cinc nens nascuts en contextos molt diferents; la naturalesa humana és acollida de manera diferent segons els medis amb els que es compta però hi ha una mateixa realitat humana: l’acollida, l’amor de la mare, la creativitat per respondre a les necessitats dels petits.
La formació multi intercultural és una base para aprendre a viure i a conviure amb la diversitat en les seves diferents manifestacions, discernint quins tipus d’accions són les més adequades en els diversos moments. La película “¡Dios mío! ¿Qué hemos hecho?” Ens va posar en evidència la reacció espontània davant el que és diferent. A ells, como a nosaltres, ens costa reconèixer la diversitat, sobre tot algun tipus de diferències que no arribem acceptar. Només una mateixa motivació pot crear ponts, buscar els punts on ens podem trobar.
Les relacions interculturals poden ser transformadores, si s’uneixen en diàleg, el coneixement (saber conceptes), les capacitats (saber com) i les actituds (saber relacionar-se). El diàleg intercultural és un procés que implica l’intercanvi respectuós i obert dels diferents punts de vista entre individus i grups de procedències ètniques i amb llegats culturals, religiosos, lingüístics diferents.
Diana de Vallescar ens va deixar una sèrie de preguntes, de quadres i de bibliografia com material auxiliar per seguir avançant en aquest tema tan important, tan actual i tan complex i va valorar el programa de formació que té la Congregació.
A les comunitats de Vic i especialment al Consell Provincial que es va esmerçar amb tota mena de detalls per tal de facilitar els desplaçaments, l’acollida, l’ambient, la Litúrgia i els moments de distensió, els donem les gràcies i els desitgem un bon inici d’Any 2018.
Gna. Argelina
