“Que tots siguem u perquè el món cregui”
Acabem la setmana de pregària per la unitat de tots els cristians… Molts i moltes junt amb tantes comunitats d’arreu del món ens hi hem implicat… i ens hem donat compte del repte i de la exigència que això comporta. No solament pregar… ara hem de continuar amb la joia i la força de l’Esperit que ens ha estat donat: gestos, decisions, implicacions personals i comunitàries…
Les propostes per les diverses celebracions amb el rerefons del text de la trobada de Jesús amb la Samaritana, ens han ajudat a la pregària i a la interiorització d’una escomesa que com diu el papa Francesc: “La unitat no vindrà com un miracle final, la unitat ve en el camí que hem de fer junts, la crea l’Esperit Sant en el camí, si nosaltres no treballem en tantes coses que podem fer pel poble de Déu, la unitat no vindrà. Aquesta es fa en el camí, a cada pas. No la fem nosaltres, la fa l’Esperit Sant”.
El projecte de Déu sobrepassa la nostra limitada visió i percepció de l’altre…
O vós que sou per damunt de tot, podríem altrament nomenar-vos? Quin cant podria cantar-vos? Cap paraula no pot expressar-vos. Quin Esperit pot percebre-us? Cap Intel·ligència no us pot comprendre. Vós sol sou inefable; tot el que s’ha dit ha vingut de vós. Vós sol sou insondable; tot el que s’ha pensat ha vingut de vós.
Us proclamen totes les criatures, les que parlen i les que guarden silenci. Tothom us desitja, tothom us admira i es deleix per vós. Tot el que existeix us prega, i tots els sers que poden contemplar el vostre univers eleven vers vós un himne des del silenci. Tingueu pietat de nosaltres, vós que sou per damunt de tot. Com podríem, altrament. nomenar-vos? Amén. (Atribuïda a Gregori Nazianzè)
Unicitat de Déu, pluralitat de místiques. Quadern n° 180 de Cristianisme i Justícia: Gozález Faus
