L’Església té des de fa quatre anys un nou sant en el calendari litúrgic, la festa del qual se celebra el 19 de maig, dia de l’aniversari del seu naixement a la vida de Déu pel baptisme, sagrament que va rebre l’endemà de venir al món, l’any 1812, ja fa dos-cents anys.
Les famílies, associacions, tota la societat, el món rural i de la incipient indústria, els artesans, comerciants, transportistes, el camp del treball en general, els infants i joves, ancians i malalts, els privats de llibertat, els pobres, van gaudir de la seva predilecció. Això explica la facilitat amb què sintonitzava amb tots. D’ell es pot dir també el que afirmaven de sant Domènec els seus contemporanis: Com que estimava tothom, de tothom era estimat.
Ajudà els seglars a descobrir la crida rebuda de Déu a la perfecció de la vida cristiana. La perfecció en el seu estat és el cim a escalar. No pretenia afalagar les oïdes de ningú, i per això el van perseguir de vegades, però, a l’hora de la veritat, els perseguidors es convertiren en seguidors, després de buscar-lo per reconciliar-se amb qui els oferia la veritat i la vida a què, en definitiva, els incitava la part noble de la seva ànima.
Orientà les escoles que atenia la seva congregació vers el món dels seglars, assenyaladament els més necessitats, vers la formació integral de la dona. Volgué que les nenes i noies que hi anaven esdevinguessin ferment dins d’una societat renovada. Per dret, el camp d’irradiació del seu institut religiós és tota la terra. Ho serà, de fet -escrivia-, si els seus membres segueixen fidelment les petjades de Crist i de Maria.
Extret del final de la conferència pronunciada per Fr. Vito T. Gòmez en el Seminari de Vic
Celebració litúrgica: Laudes i Eucaristía
Pregàries Eucaristía
Text de la Conferencia de Fr Vito T. Gómez
