El passat 9 de juny, el Sant Pare, el papa Lleó XIV, va visitar la ciutat de Barcelona amb motiu de la benedicció de la Torre de Jesucrist de la Basílica de la Sagrada Família, en commemoració del centenari de la mort del mestre Antoni Gaudí.
Durant la seva estada, un grup de noies de la Residència Elisabets vam tenir el gran privilegi i l’honor d’assistir a la Vetlla Papal que se celebrava aquell mateix dia a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.
Vam començar el nostre camí cap a la plaça d’Espanya, on ens vam trobar amb els grups de la parròquia de Sant Pere Nolasc i de la Basílica de la Mercè. La plaça estava de gom a gom, plena de banderes del Vaticà, grups de joves, gent gran, famílies amb infants… Feia goig de veure! Vam anar pujant a peu amb la multitud per les escales de Montjuïc i, de tant en tant, se sentia un clam de «Visca el Papa!», al qual tothom responia a l’uníson: «Visca!».
Un cop instal·lades a la nostra zona —concretament al sector 209, juntament amb els mercedaris—, vam poder contemplar la grandiositat de l’estadi i veure com la gent anava omplint les grades a poc a poc. S’hi respirava un ambient de desconnexió total de la rutina diària, però també de profunda connexió amb el Sant Pare i amb tota la comunitat catòlica.
L’acte va començar a les 18.00 h. Durant les dues primeres hores van actuar diversos artistes, com ara Álvaro Soler i Alfred García, entre d’altres. Mentrestant, dos presentadors s’encarregaven d’animar el públic i d’explicar com es desenvoluparia la vetlla i què passaria quan arribés el papa Lleó XIV.
Precisament, mentre Álvaro Soler interpretava una de les seves cançons, les pantalles gegants van enfocar de cop el Sant Pare, que ja havia arribat a les portes de l’estadi. En aquell moment, tothom va començar a cridar d’alegria, entonant càntics de «Visca el Papa!» i «Aquesta és la joventut del Papa». Veure’l entrar amb el seu famós papamòbil va ser una sensació inoblidable. N’hem vist tants vídeos a les xarxes socials —beneint infants, abraçant gent gran i saludant pelegrins— que poder viure aquell moment en directe va ser realment emocionant.
Al llarg de la vetlla van intervenir diversos testimonis que van compartir històries marcades pels reptes de la societat actual, posant l’accent en la importància de la salut mental, el perdó i l’amor envers les persones que ens envolten. Posteriorment, el Sant Pare, responent a diverses preocupacions i preguntes, va compartir reflexions i consells senzills però profunds, capaços d’arribar a tota mena de públic.
Tot l’acte va comptar amb un fil musical constant a càrrec de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB), que va interpretar peces com Tu, el Único Rey i Anima Christi. El tancament de la vetlla va ser sublim: l’Escolania de Montserrat va cantar el Virolai i, com a cirereta del pastís, Sergio Dalma, juntament amb els escolans, va interpretar Em dones forces.
Va ser un moment màgic que mai no oblidaré, amb tot l’estadi il·luminat per les llanternes dels telèfons mòbils. En definitiva, va ser una tarda plena d’emocions, d’esperança i de sentiments a flor de pell, una experiència única que quedarà per sempre gravada en la nostra memòria.
Judit Serres
