EL DO DE L’ESPERIT SANT i LA FIDELITAT DE SANT FRANCESC COLL.
CINQUÈ DIA, dimarts 14 de maig
INTRODUCCIÓ
POBRESA
Quan era religiós, practicà perfectament la pobresa, encara que es trobava fora del convent; i per amor a la pobresa no va voler rebre, per la predicació i la resta de funcions del seu ministeri, més que l’estrictament necessari per a viure.
Era auster amb ell mateix, però generós amb els pobres, als quals donava tot el que tenia.
El servent de Déu volgué viure en el món completament desprès de totes les comoditats i en la més extrema pobresa.
REFLEXIÓ
DO TEMOR DE DÉU
Ens ajuda a entendre que la fidelitat exigeix renúncies i ens esperona a acceptar-les amb serenitat i lleialtat. Té sempre present la misericòrdia. Mai se sent esclau, viu sempre amb amor filial.
Per a Sant Francesc Coll la certesa de la seva esperança es reforçava amb el temor de Déu. Aquest temor es manifestava en les seves actuacions amb la por d’ofendre’l i evitant el mal i tot el que tenia aparences de pecat. Calmat i serè, no va conservar mai en el cor odi o rancor contra ningú.
PREGÀRIA
Veniu, Esperit del Pare i del Fill. Veniu, Esperit d’amor.
Veniu, Esperit d’infantesa, de pau, de confiança i de joia.
Veniu, gaubança secreta que lluïu a través de les llàgrimes del món.
Veniu, doncs, renoveu i eixampleu la vostra visita dins nostre.
És en vós que posem la nostra confiança.
Sou vós qui ens estimeu, ja que vós mateix sou l’Amor.
En vós, tenim Déu per Pare, ja que, dins nostre, crideu:
“Abbà, Pare estimat!”.
Veniu, Esperit Sant!
CANT
Eras Dominico fuiste fundador
Youtube:
