“Fe, esperança i caritat per a la nostra conversió
Font: FLAMA: Agència cristiana de notícies
El papa Francesc va donar a conèixer el divendres 12 de febrer el seu missatge amb motiu de la Quaresma 2021, que porta com a títol «Mireu, estem pujant a Jerusalem …» (Mt 20,18). Quaresma: un temps per renovar la fe, l’esperança i la caritat.
En el seu missatge per a la Quaresma 2021, el papa Francesc encoratja els cristians a preparar-se per la celebració de la Pasqua, recorrent un camí de conversió basat en tres punts clau: La fe, l’esperança i la caritat, expressades en tres gestos concrets que podem aplicar a la nostra vida diària: el dejuni, la pregària i l’almoina.
Recorrent el camí quaresmal, que ens conduirà a les celebracions pasquals, el Sant Pare convida els fidels a viure plenament aquest temps de conversió, «renovant la nostra fe, sadollant la set amb “l’aigua viva” de l’esperança i rebent amb el cor obert l’amor de Déu que ens converteix en germans i germanes en Crist.
Caminant cap a la nostra conversió
I en aquest camí de preparació per a la nit de Pasqua, en què -recorda Francesc- renovarem les promeses del nostre Baptisme, “per renéixer com a homes i dones nous”; resulta fonamental consolidar tres pilars que ens ajuden en la nostra conversió: El dejuni, la pregària i l’almoina, tal com els presenta Jesús en la seva predicació (cf. Mt 6,1-18).
“La via de la pobresa i de la privació (el dejuni), la mirada i els gestos d’amor cap a l’home ferit (l’almoina) i el diàleg filial amb el Pare (l’oració) ens permeten encarnar una fe sincera, una esperança viva i una caritat operant”.
La fe ens crida acollir la Veritat i ser testimonis
Així mateix, en el seu missatge el Pontífex assenyala que la fe ens crida en aquest temps litúrgic, “a acollir la Veritat i a ser testimonis”, davant de Déu i dels nostres germans i germanes.
“És per això que en aquest temps de Quaresma, acollir i viure la Veritat que es va manifestar en Crist, significa abans de res deixar-se impregnar per la Paraula de Déu, que l’Església ens transmet de generació en generació. Aquesta Veritat no és una construcció de l’intel·lecte, destinada a poques ments triades, superiors o il·lustres, sinó que és un missatge que rebem i podem comprendre gràcies a la intel·ligència del cor, obert a la grandesa de Déu que ens estima abans que nosaltres mateixos siguem conscients. Aquesta Veritat és Crist mateix que, assumint plenament la nostra humanitat, es va fer Camí – exigent però obert a tothom- que porta a la plenitud de la Vida”.
En aquest sentit, Francesc subratlla que el dejuni viscut com a experiència de privació (per als que ho viuen amb senzillesa de cor), “porta a descobrir de nou el do de Déu i comprendre la nostra realitat de criatures que, a imatge i semblança, troben en Ell el seu compliment”, perquè dejunar significa alliberar la nostra existència de tot el que l’abarrota,” fins i tot de la saturació d’informació -veritable o falsa- i de productes de consum”, per permetre que Déu habiti en nosaltres.
L’esperança com “aigua viva” en el camí
D’altra banda, el Sant Pare destaca l’element de l’esperança com “aigua viva” que ens permet continuar el nostre camí de conversió.
“La samaritana, a qui Jesús demana que li doni de beure al costat del pou, no comprèn quan Ell li diu que podria oferir-li una «aigua viva» (Jn 4,10). Al principi, naturalment, ella pensa en l’aigua material, mentre que Jesús es refereix a l’Esperit Sant, aquell que Ell donarà en abundància en el Misteri pasqual i que infon en nosaltres l’esperança que no defrauda. En anunciar la seva passió i mort Jesús ja anuncia l’esperança, quan diu: «I al tercer dia ressuscitarà» (Mt 20,19)”.
“Jesús ens parla del futur que la misericòrdia del Pare ha obert de bat a bat”, continua Francesc: “Esperar amb Ell i gràcies a Ell vol dir creure que la història no acaba amb els nostres errors, les nostres violències i injustícies, ni amb el pecat que crucifica l’Amor”.
El Papa també posa l’accent en les grans dificultats que travessem com a humanitat, especialment en aquest temps de pandèmia, “en què tot sembla fràgil i incert” i on “parlar d’esperança podria semblar una provocació”.
“El temps de Quaresma està fet per esperar, per tornar a dirigir la mirada a la paciència de Déu, que segueix tenint cura de la seva Creació, mentre que nosaltres sovint la maltractem (cf. Carta enc. Laudato si’, 32-33; 43-44). És esperança en la reconciliació, a la qual sant Pau ens exhorta amb passió: «Us demanem que us reconcilieu amb Déu» (2Co 5,20). En rebre el perdó, en el Sagrament que està en el cor del nostre procés de conversió, també nosaltres ens convertim en difusors del perdó: a l’haver-ho acollit nosaltres, podem oferir-lo”.
Sentir que Déu “fa noves totes les coses”
Per tant, per Francesc, viure una Quaresma amb esperança vol dir sentir que, en Jesucrist, “som testimonis del temps nou “en què Déu” fa noves totes les coses”.
Però … On trobar aquesta esperança? Precisament “en el recolliment i el silenci de l’oració”, que és on -diu el Pontífex se’ns dóna l’esperança com a inspiració i llum interior, que il·lumina els desafiaments i les decisions de la nostra missió: “Per això és fonamental recollir-se en oració (cf. Mt 6,6) i trobar, en la intimitat, al Pare de la tendresa”.
Caritat viscuda després de les petjades de Crist
Com a últim punt del seu missatge, centrant-se sempre en el procés de conversió a què estem cridats a viure com a cristians en aquesta Quaresma, el Papa destaca la caritat, “viscuda després de les petjades de Crist, mostrant atenció i compassió per cada persona”, ja que es tracta de l’expressió més alta de la nostra fe i la nostra esperança.
“La caritat s’alegra de veure que l’altre creix. Per aquest motiu, pateix quan l’altre està angoixat: sol, malalt, sense llar, menyspreat, en situació de necessitat … La caritat és l’impuls del cor que ens fa sortir de nosaltres mateixos i que suscita el vincle de la cooperació i de la comunió. La caritat és do que dóna sentit a la nostra vida i gràcies a aquest considerem a qui es veu privat del que és necessari com un membre de la nostra família, amic, germà. El poc que tenim, si ho compartim amb amor, no s’acaba mai, sinó que es transforma en una reserva de vida i de felicitat”.
Ajuda als necessitats en aquesta pandèmia
“I així succeeix amb la nostra almoina, gran o petita, si la donem amb goig i senzillesa”, afegeix el successor de Pere indicant que viure una Quaresma de caritat “vol dir tenir cura dels que es troben en condicions de patiment, abandonament o angoixa a causa de la pandèmia de la COVID-19”. Abans de finalitzar, Francesc recorda que cada etapa de la vida és un temps per creure, esperar i estimar.
“Aquesta crida a viure la Quaresma com a camí de conversió i oració, i per compartir els nostres béns, ens ajuda a reconsiderar, en la nostra memòria comunitària i personal, la fe que ve de Crist viu, l’esperança animada per l’alè de l’Esperit i l’amor, la font inesgotable és el cor misericordiós del Pare”, conclou el Sant Pare demanant a la Mare de Déu,”Mare del Salvador, fidel al peu de la creu i en el cor de l’Església”, que ens sostingui amb la seva presència sol·lícita, i que ens acompanyi en el camí cap a la llum pasqual.
