Tot i que ja han passat algunes setmanes des de la celebració de la Trobada Vocacional «Pregària i cants per celebrar i agrair la vocació», que va tenir lloc el passat 25 d’abril a la Casa Provincial de Barcelona, volem continuar compartint els fruits d’aquesta bonica experiència. En el marc de l’Any Vocacional i de la commemoració dels 170 anys de la Congregació, germanes, laics, joves i infants es van reunir per donar gràcies pel do de la vocació a través de la pregària, la música i la trobada fraterna.
Més que un esdeveniment puntual, aquella tarda va deixar una petjada profunda en el cor de moltes persones. Per això, us oferim tot seguit el testimoni d’Eva Casellas Subirana, participant en la trobada, que comparteix la seva vivència personal d’una celebració marcada per la bellesa, la comunió i l’esperança.
Amb el cor encès pel Pare Coll i la pau de Taizé: UNA PREGÀRIA PLENA DE VIDA
“Déu no ens crida a fer coses extraordinàries, sinó a viure les coses ordinàries amb un cor lliure, encès d’amor i obert a la seva voluntat” Amb aquesta frase del germà Roger de Taizé al cap, el passat 25 d’abril vaig anar a Elisabets. Celebràvem la trobada de pregària-concert de l’Any Vocacional, i a més a més, en un moment molt bonic: els 170 anys de la congregació. El que em vaig trobar va ser una tarda plena de música, dansa i, sobretot, molta vida.
Tenia clar que no seria un concert qualsevol. Va ser una experiència per anar més enllà, un temps de pregària compartida, de reflexió interior, de pau i de silenci. A través dels cants, vam poder trobar-nos amb Déu i adonar-nos que la música és un camí fantàstic per escoltar la vida i la crida que cadascú de nosaltres porta a dins. Agraïda de poder-ho compartir!
A la pregària es respirava un silenci i una comunió molt autèntics. Vam gaudir de cants corals, dansa, música de molts estils diferents i paraules portades de diferents països, des de Filipines, passant per Àfrica i arribant a Catalunya. Va ser preciós veure el talent de les noies que tocaven el piano, el violí i la guitarra i va ser realment bonic sentir el cor de germanes i laics ––on vaig poder participar–– entonant cants amb una sensibilitat única, sota la delicada direcció d’una gran mestra. Va ser una sort veure tanta diversitat de gent: érem germanes, laics, joves de la residència, mestres i també els joves i nens de la parròquia de Sant Pere Nolasc. Per cert, la posada en escena coreogràfica d’aquests nens i joves va ser un dels moments més emotius de la tarda. Ho van brodar i va ser preciós i elegant! Tots plegats vam omplir l’església de vida, de frescor i de família.
Més enllà de la trobada, per a mi va ser un dia molt emotiu. Va ser un autèntic regal retrobar-me amb germanes que m’han acompanyat des de petita a l’escola, a la parròquia de Roda de Ter, a la vida. Especialment amb una d’elles que em coneix molt bé, amb qui la vida ha teixit un tapís únic i irrepetible, i amb qui he compartit moments dolços i difícils, creixent al seu costat i unint-nos a través de la fe i la música durant molts anys.
Vaig marxar cap a casa molt contenta, amb el cor ple i amb la certesa que aquests camins de reconciliació dels quals ens parlava el germà Roger, en moltes de les seves cartes, es fan realitat quan ens trobem i preguem junts. Al cap i a la fi, és el mateix esperit que ens mou: com deia el Pare Coll, “un foc encén un altre foc”.
Que aquest Any Vocacional ens agafi amb el cor encès per continuar encomanant aquesta flama i fent camí plegats!
Eva Casellas Subirana
