Evangeli: Lc 23, 35-43
“Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”
Avui, l’últim diumenge de l’any litúrgic, l’Església proclama Crist com a Rei de l’Univers. Però l’Evangeli ens sorprèn, perquè no ens mostra un rei envoltat de glòria i de poder, sinó un home crucificat, humiliat, entre dos malfactors. Allà, enmig del dolor, quan tot sembla perdut i s’enfosqueix, brolla una tímida pregària: “Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.”
Però és un regne que no neix del poder, sinó del perdó; que no s’aixeca sobre la força, sinó sobre la compassió. Sí, Jesús regna des de la creu, perquè estima fins a l’extrem. El regne que Jesús vingué a instaurar, no s’imposa, s’ofereix; no s’edifica amb força, sinó amb compassió. El món regna dominant; Crist regna servint. Al Calvari, Jesús no conquereix territoris, conquereix cors.
Per això, dir “Jesús, recordeu-vos de mi” es converteix avui en una pregària del que se sap necessitat i confia en la seva misericòrdia. Perquè, cada cop que servim, que estimem en silenci, que acompanyem el que pateix, estem dient amb la vida aquesta mateixa paraula: “recorda’t de mi, Senyor”.
Que, en mirar avui el Crucificat, puguem dir amb el bon lladre: Jesús, recorda’t de mi, recorda’t de nosaltres, de la nostra comunitat, del nostre món i de la teva Església, quan vinguis amb el teu Regne.
Que Ell ens concedeixi poder viure servint amb amor. Perquè on Crist és estimat, Ell hi regne.
Gna. Montserrat Umbert, OP
