L’Evangeli: Lc 16,1-3
No podeu servir alhora Déu i el diner
Comentari:
Tots tenim notícia que algunes persones elegeixen la riquesa material com el mòbil principal de les seves activitats i fins i tot de les seves vides: pensen sovint en aquells béns, per ells es preocupen i en ells somien.
La paràbola adverteix del perill de l’ambició de posseir riqueses i de com s’empren.
Jesús va voler ser pobre i ensenyar-nos on es troba la veritable riquesa: estimar i compartir.
“Allà on tenim el tresor hi posem el cor”. Jesús no lloa l’administrador pel frau, sinó per la perspicàcia; quan malversa, busca la riquesa; quan el despatxen, busca guanyar-se la vida.
Hem de plantejar-nos com vivim la feina, quina actitud tenim, quines relacions teixim. No solament treballar per treballar, ni treballar per viure, sinó amb ganes i creativitat sempre que es pugui.
Tots i totes tenim el nostre do personal i únic, i el deure de fer-lo produir, no solament en benefici propi, sinó perquè el món sigui una mica millor, més bonic i bo.
Senyor, vull ser el vostre servent fidel, i fer créixer en mi i al meu voltant el bé, la justícia, la pau, amor, la veritat, els béns del teu Regne, llavors potents que transformen i ho renoven tot.
No es pot servir dos senyors; A qui serveixes tu?
EN- No one can serve two masters; Whom do you serve?
ES- No se pueden servir a dos señores; ¿A quién sirves tú?
H. Francisca González García
