Ahir, dia 23 de març de 2023 i en motiu de la celebració del 50é aniversari de la construcció de l’Església de Santa María de Ferreries, em van convidar a participar a una taula rodona representant les Germanes Dominiques de l’Anunciata i como filla del poble de Ferreries.
En primer lloc, quan van construir aquesta església, jo tenia uns tres anys. Al llarg del temps s’han fet alguns canvis. Aquí, en aquesta església, vaig assistir a la catequesis, i vaig rebre els sagraments d’iniciació cristiana. També hi vaig tenir la gran alegria de fer la meva Professió perpètua lliurant al Senyor, incondicionalment, tota la meva vida en la Congregació de les Dominiques de l’Anunciata.
Una de les preguntes que en van fer va ser: com visc la meva vocació religiosa avui. Vaig fer una comparació: Igual que aquesta església té uns bons fonaments per poder-se aguantar i fer front els vents i a les tempestes, jo com a dominica, també intento viure amb bons fonaments que son aquests tres puntals: l’oració, l’estudi i la vida comunitària, ja que m´ajuden a afirmar-me en l’ opció de seguir Crist en l´Anunciata.
Per finalitzar, a la pregunta: com veig el futur de l’Església? La meva resposta va ser: Veig el futur de la nostra església una mica incert. Hem de mirar la manera d’implicar a la nostra joventut i ser testimonis vius del que som i creiem, potenciant una actitud de conversió personal i comunitària que manifesti en gestos d’acollida, diàleg, perdó, amor i solidaritat que som deixebles del Senyor. Per tant, mai hem de perdre la confiança en el futur. Déu ens ajudarà i seguirà donant fruit el que han sembrat els nostres avantpassats i nosaltres mateixos.
La Paraula de Déu ens convida a:
- CREURE que Déu està i estarà sempre amb nosaltres, procurem nosaltres estar sempre amb Ell.
- SER profetes d’esperança, de resurrecció i de vida.
- SEMBRAR bondat, alegria, felicitat i gratitud perquè Déu ferà germinar i créixer la llavor que nosaltres sembrem.
Gna. Mari Alberto Pons
