En un temps com el que estem vivint i en un món tant convulsiu necessitem estar connectats des del fons de nosaltres mateixos a la Font de la Vida i a la Llum que ens ve de Jesús que ens diu: “Jo sóc la llum”
Aquests dies en que comencem a caminar cap el Nadal ens arriben missatges de bondat de bons desitjos, de vida…
Ens fem ressò avui del comentari que ens ofereix el Full dominical de Vic sobre la Litúrgia d’aquest primer diumenge d’Advent de Carles Riera Fonts prev.
El temps decisiu
Comencem l’Advent. És un temps de record del Jesús pobre i humil que ens visita en carn humana i, alhora, un temps d’espera del dia que tornarà gloriós: un temps decisiu d’experiència viva i profunda per a qui és capaç de reconèixer la condició divina en l’home Jesús de Natzaret.
Temps d’espera i d’esperança. L’esperança és com la saba que nodreix l’arbre de l’experiència humana. Aquella «flor de l’esperança, minúscula i tenaç, color dels nostres somnis», de que parlava el poeta Màrius Torres. Ens cal viure sempre esperant, vetllant, pregant. La pregaria alimenta la fe, la confiança.
L’Advent ens predisposa a revisar la vida, a comprovar dintre cada un de nosaltres l’ànsia de Déu, el deler de bondat. La capacitat per a donar raó -amb fets- de l’esperança que nia dins nostre. Ens inclina a polsar fins on som capaços d’obrir-nos als altres amb gestos de generositat i de perdó. I d’obrir-nos a l’Altre, és clar.
El cristià creu, celebra i anuncia. L’Advent és un temps adient per a conrear la reflexió -treballar la interioritat-, celebrar anticipadament la vinguda del Senyor i fer saber als altres l’anunci joiós de la presencia del qui ens estima i ens salva.
Com la música de Mozart -lliure d’atapeïments-, l’Advent és un temps pacificador dels esperits, serè però actiu, plàcid però sol·lícit: atent a quan Jesús vindrà, «al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada».
Estigueu sempre disposats a donar raó de l’esperança que hi ha en vosaltres” 1Pe 3, 16
Carta de la Priora Provincial Gna Mª Rosa Masramon a les Germanes de la Província. Descarrega el PDF
