Jesús ressuscitat és l’objectiu de les nostres mirades, cada un dels dies del temps de Pasqua.
I aquest goig de Pasqua ens fa mirar la vida amb ulls nous. Perquè la humanitat, amb Jesús, ha estat transformada, i ha començat una nova creació.
Aquesta vida renovada és l’obra de l’Esperit. Pels apòstols, l’experiència de rebre un Esperit nou, un Esperit que els transforma i els fa viure allò mateix que Jesús vivia, els fa sentir-se continuadors de l’obra de Jesús.
Això ho vivim en la comunitat de creients: en l’Església, en l’eucaristia, a través dels sagraments… És el lloc on sentim la crida per ser testimonis d’aquesta Bona Nova per mitjà de la nostra manera de viure i també a través de la nostra paraula.
I com que aquest “Pas” Pasqua l’ha fet com a Cap de la nova humanitat, s’ha convertit en model i prototipus d’allò que l’Església sencera, la comunitat dels seus creients, ha de realitzar. Ell és el Germà Gran, que ha recorregut el camí vers la nova Vida. El “príncep de la vida” (Pere, a Fets 3,15), el “cap de fila” (Hebr.), el “primogènit d’entre els morts” (1 Cor 15). Es a Ell que hem de seguir tots els cristians.
Els cristians despleguem en la historia la Pasqua de Jesús, l’anem desenvolupant; es pot dir que la Pasqua no està acabada: s’ha acomplert en el nostre Cap, Crist; però encara s’ha d’acomplir en nosaltres. El Pas vers el Pare, i vers la nova existència, continua en nosaltres.
