TROBADA PROVINCIAL DE GERMANES
El passat 5 d’octubre es va celebrar la trobada provincial d’inici de curs a la nostra Casa Mare de Vic. Ens havíem proposat una triple finalitat:
• Celebrar la festa de la Mare de Déu del Roser, patrona de l’Orde dominicana i tan estimada també per la nostra Congregació i per la nostra Província annexada.
• Dedicar el matí a reflexionar sobre la vocació.
• Presentar la Planificació del quadrienni, el cronograma del curs 2013-2014 i diverses informacions, i entregar documents.
Les germanes de l’Equip de Pastoral van ser les encarregades de preparar la reflexió i tota la part litúrgica. El tema triat per a meditar era el de les Benaventurances referides a la vida religiosa. En diversos llocs del pati i de la casa van muntar vuit «racons» amb símbols i textos al·lusius a cada una de les vuit benaurances. Es va crear un ambient de silenci i concentració que cridava l’atenció, amb les anades i vingudes de les germanes als diferents llocs, no sols per a agafar el full corresponent sinó aturant-se, llegint, orant, escrivint… Vam tenir matèria per a dues hores i ens enduguérem el dossier per continuar la meditació en les comunitats.
L’Eucaristia va ser molt solemne. La capella estava adornada amb un mural de la Mare de Déu en què es llegia: «Feliç tu, perquè has cregut», col·locat en el frontal de l’altar major, uns rams de flors molt bonics i una garlanda situada als peus de la Mare de Déu del Roser. Com a ofrena, a més del pa i el vi, vam oferir la llum de la fe i dues cistelletes plenes, l’una amb els símbols que suggerien els «racons» i l’altra amb unes petjades de cartolina en què cada germana havia expressat un pensament breu i una petició.
El dinar va ser de festa, i l’ambient, de molta comunicació i alegria: un veritable dinar de germanor. La tarda va continuar amb el mateix to receptiu i joiós. Comentàrem els documents amb la claredat i brevetat que exigia el moment, amb tot un seguit d’informacions i detalls. Després vam presentar un variat reportatge de fotografies de la comunitat del Vietnam i de l’escola de Sant Carles; com també els altres documents que s’enduria cada comunitat.
Acabàrem la jornada amb unes solemnes vespres en la mateixa sala d’actes conjugant música, imatges, recitació de salms i una rica pregària espontània i amb molta participació. Totes expressaren el seu agraïment per haver viscut un dia tan feliç i complet. Donem-ne gràcies a Déu!
