Voldria compartir amb totes les germanes de la Província l’alegria d’haver participat en aquest seminari en línia des de Mèxic. El dissabte 24 d’octubre, durant tres hores, la Família Dominicana d’aquest país ens va convidar a connectar-nos-hi amb la finalitat de preparar la celebració del «Mes Dominicano por la Paz».
Per què Mèxic? Cada any s’escull un país i aquest celebra el 500 anys de presencia dominicana. Durant l’Advent se’ns convida a la pregària per la Pau, la reflexió i compromís.
Durant les tres hores, es van exposar realitats molt dures de diferents indrets on es treballa en defensa dels drets humans. Diversos grups, comunitats i associacions de dominics, dominiques i laics acompanyen moltes persones i intenten ajudar-les a viure dignament i a sortir del pou de la misèria, la persecució i les desaparicions.
Érem més de 120 participants de diferents països. He de dir que no sé com fer un resum breu de tot el que es va dir, de tanta vida compartida i de la feina que es fa per defensar els drets humans de les persones.
El provincial de Mèxic, fra Luis Javier Rubio, O. P., va donar la benvinguda als participants i va presentar la trobada. Va parlar de la predicació dominicana i del compromís que comporta. Va expressar el desig que «l’Esperit de sant Domènec ens il·lumini a tots i a totes per trobar camins de reconciliació i perquè, junts, puguem construir la pau».
Totes les intervencions van girar al voltant de situacions de vulneració dels drets humans: persones desaparegudes, conflictes armats, fosses clandestines, tràfic de persones, treball sexual, negoci de les armes i de la droga, crim organitzat, desplaçaments forçats, interessos de grans empreses sobre la terra, expulsió de persones, disputes territorials i defensa de la Mare Terra.
També es va parlar dels atacs que pateixen moltes persones pel fet de defensar els drets humans i de treballar en aquests grups, comunitats i associacions.
Després de cada exposició, hi va haver una reflexió sobre com continuar treballant en equip, com ajudar i com acompanyar aquestes realitats des de la pregària i el compromís. Tot seguit, es va obrir un torn de preguntes, tot i que no es van poder respondre totes a causa del gran nombre de participants.
Cap al final de la trobada, una germana va dir que aquella reunió era també un moment de gràcia, un moment profètic, i que ens podíem preguntar quina predicació se’ns demana avui, què ens cal fer i com ho hem de fer.
Va expressar-ho així: «Tot el que avui s’ha expressat i compartit és motiu d’acció de gràcies. Avui hem donat veu al món. Que l’Esperit de sant Domènec i la força de l’Evangeli ens ajudin a continuar treballant pels drets humans».
Una darrera reflexió. Penso que hi ha problemes com aquests en molts llocs, però escoltar i veure els rostres de les persones que viuen aquestes realitats, encara que sigui a través d’una pantalla, i veure germans i germanes de l’Orde que treballen en tants indrets de conflicte et fa sentir més família. I per això en dono gràcies.
Així doncs, durant l’Advent, també ens podem unir a ells i elles per sumar esforços a favor d’aquesta pau tan desitjada, aportant-hi cadascuna el nostre granet de sorra.
Gna. Juliana Mudarra, OP
