Beata Ramona Maria Perramon Vila
Set rostres de dona
Dominiques de l'Anunciata màrtirs
Beatificades a Roma pel Sant Pare Benet XVI el 2007
Va néixer a Vic (Osona) el 28 d’agost de 1898. Els seus pares, Ramon i Anna, eren uns senzills pagesos. Rebé la instrucció elemental al Col·legi de les Religioses Perpètues Adoratrius. Encara molt jove, hagué de posar-se a treballar com a mainadera a casa de la senyora Dolors, qui la guià cap a les Germanes Dominiques perquè fos admesa a l'Escola Dominical.
Posteriorment, començà a treballar com a teixidora a la fàbrica de Lluís Camprodon, on desplegava una discreta però intensa tasca d’apostolat entre les seves companyes, que l’estimaven profundament. Tot i això, el seu desig de consagrar-se com a religiosa topà amb una forta oposició familiar, especialment per part de la seva mare. La reclogueren a casa i li prohibiren assistir a l'Escola Dominical.
Un cop assolida la majoria d’edat, va poder seguir el seu camí vocacional i ingressà a la Congregació el setembre de 1920.
Va morir als trenta-set anys. Igual que la germana Otilia, quedà greument ferida durant els fets del juliol de 1936. Sobrevisqué la nit del 27 al 28, mostrant-se sempre franca, noble i senzilla davant els qui l’atenien. Acceptava el dolor amb serenor i agraïment, i expressava amb emoció que volia fer-se digna del que considerava un gran do de Déu: el martiri.
- La seva entrega i disponibilitat eren realment admirables.
- Treballava sempre en silenci, amb un somriure serè.
- Servia amb una cura extrema tant a les germanes com a les senyores pensionistes.
- Acompanyava les nenes pels carrers de Barcelona amb un amor autèntic.
- El seu lema, «Tot per amor», guiava cada acció i decisió.</li