Beata Adelfa Soro Bo
Set rostres de dona
Dominiques de l'Anunciata màrtirs
Beatificades a Roma pel Sant Pare Benet XVI el 2007
Adelfa va néixer a Vilanova de Castelló (la Ribera Alta) el 6 de març de 1887. Els seus pares, Rafael i Dionísia, eren cristians de profunda pietat. Va estudiar al Col·legi de les Germanes Dominiques de la seva ciutat natal. El seu pare, músic de professió, desitjava que la filla es convertís en una gran pianista.
En un ambient familiar molt religiós, l’Adelfa portava una vida de recolliment i pregària. Li agradava passejar sola pel jardí, immersa en els seus pensaments.
El seu pare, atent a la interioritat de la filla, comentà un dia a la seva esposa:
—Sí, sí, tinc un pressentiment: l’Adelfa serà monja.
La mare, preocupada, va respondre:
—Per què no intentem treure-li del cap?
I ell li replicà amb serenor:
—L’Adelfa no és pas nostra; és de Déu. Que en faci el que li plagui.
Quan la seva família la convidà a tornar a casa, ella va respondre amb fermesa:
—Si Déu em destina al martiri, ho accepto amb gust.
El Senyor escoltà el seu desig. Morí als quaranta-nou anys.
- Era una religiosa virtuosa i exemplar en el compliment dels seus deures.
- Lliurada al treball i al bé de les alumnes.
- Intel•ligent, amb una ment clara i un gust molt refinat.
- El seu anhel més gran era ser fidel a Déu i viure plenament la seva vocació.
- Competent en ciències, literatura, dibuix, música i labors.
- Sempre disposada a ajudar germanes i alumnes.
- El seu tarannà alegre, dolç i delicat guanyava l’afecte de tothom.
- Amb esperit optimista, encoratjava les germanes més temoroses davant els temps difícils.