Beata Otilia Alonso González
Set rostres de dona
Dominiques de l'Anunciata màrtirs
Beatificades a Roma pel Sant Pare Benet XVI el 2007
Va néixer a Enfistiella – Nembra (Astúries) el 31 de desembre de 1916. Filla d’Hermenegildo i Rosa, uns cristians piadosos, va quedar òrfena de mare als dos anys. Tot i això, va ser acollida amb gran estima per la nova esposa del seu pare, que li donà afecte i cura.
Va començar els estudis a l’escola del poble i més endavant va continuar al nostre col·legi de Dominiques de l’Anunciata a Caborana. Tenia un caràcter bondadós i delicat, i sempre estava disposada a ajudar tothom que ho necessités.
Amb només setze anys, va demanar d’ingressar a la Congregació. Hi fou admesa i va entrar a Vic, el 17 d’abril de 1932.
Quan començà la persecució religiosa de 1936, va demanar a la priora general poder tornar a Astúries per reunir-se amb la seva família. Va ser enviada provisionalment a la casa del carrer Trafalgar, a l’espera del moment oportú per viatjar. Però aquell viatge mai es va fer realitat: la van venir a buscar, sí, però per portar-la al martiri.
Tenia només dinou anys. Va compartir el dolor i la sort de la Gna. Fossas i la resta de companyes, tot i que va sobreviure unes hores després dels trets. El metge que la va atendre explicà que li donà l’adreça de la seva família i li demanà que els visités per dir-los que moria en pau, pura i totalment lliurada a la voluntat de Déu.
- Alegre i jovial, de cor bondadós i sensibilitat fina.
- Amb un desig sincer de ser una bona religiosa.
- De grans virtuts i sempre atenta a les necessitats dels altres.